Què no podem fer?
Ens acostem al doble combo de final d'any i final de legislatura, i quin any i quina legislatura. Els ciutadans també estem una mica al final de les nostres forces, enrabiats cap endins i enrabiats cap enfora, en una olla a pressió sense vàlvula d'escapament. Si fa unes setmanes reflexionava sobre el que podem fer com a ciutadans, avui ho faig a la inversa, sobre el que no podem fer, particularment des de l'administració, i en aquestes circumstàncies.
No podem apartar el focus de la ciutadania. Sé molt bé que administrar no és una tasca fàcil, que sovint és poc agraïda. Però és que resulta que fa molt de fred, a fora. Quan el ciutadà s'acosta a l'administració un primer missatge que sol rebre és aquest, el de les enormes dificultats amb què es troba el servidor públic, ja sigui per falta de recursos, per les traves burocràtiques que la mateixa administració imposa, per la manca de coordinació (que sempre és culpa de l'altre) entre organismes, etc. I això val tant per a responsables polítics de dalt de tot com per als tècnics de primera línia que estan molt més exposats. No es posa prou el focus en l'administrat.
Capítol a banda mereixen les subvencions. Jo no sé en quin moment de la història de l'administració va quallar la idea que subvencionar volia dir "gastar" diners públics en afers privats. No, les subvencions es nodreixen, en primer lloc, dels diners de tots, no són uns diners que generen les administracions per si mateixes. I, en segon lloc, el que fan és "invertir" o "revertir" en béns i serveis que la ciutadania posa a disposició de la comunitat. És per això que és intolerable que l'administració no sigui diligent a l'hora de posar en marxa aquestes mecanismes, tramitar-los, resoldre'ls i pagar-los. S'és molt exigent (en temps i forma) a l'hora de demanar informació i justificació a persones i entitats, però no tenim mecanismes al nostre abast per exigir el mateix de l'administració. I ja no parlem tampoc de la digitalització, els procediments i la usabilitat. Veurem on arriba la Revolta dels Autònoms.
No podem fer veure que no passen coses. A vegades penso que una cosa tan senzilla com jugar a pros i contres seria d'una gran utilitat. No tinc clar que s'hagin tingut prou en compte els pros i contres del tancament de la cultura, de la restauració, dels parcs infantils, dels centres cívics, del joc del gat i la rata que fa mesos que fem amb el virus. ¿S'han avaluat prou les conseqüències sobre la salut física i mental, sobre l'economia, sobre la comunitat, sobre la socialització, sobre la seguretat, sobre els drets? Mai no hi ha prou variables a tenir en compte i sempre falta temps per analitzar-les, perquè quan es demanen detalls de per què unes mesures o unes altres les explicacions són poc consistents i la ciutadania no té cap altra opció que la d'obeir. No estic dient que no es respectin les lleis, els pactes, els contractes. Torno a posar el focus en l'administrat. Si ens fixem en la qüestió de l'habitatge, hem d'exigir que abans que s'executi una ordre de desnonament s'hagin comprovat tots, absolutament tots, els passos previs, si cal dues vegades: sobre el propietari i sobre el llogater, sobre els processos administratius, sobre les alternatives.
I ara parlem de pressupostos. Com el seu nom indica presuposen les necessitats que es preveuen per a un exercici determinat i els recursos necessaris per cobrir-les. Acabem l'any a empentes i rodolons, esprement al màxim els recursos disponibles sense la necessària planificació perquè s'ha hagut de reaccionar en unes circumstàncies adverses per tothom. I amb exemples molt notables de reaccions ràpides i eficaces i altres d'abandonaments incomprensibles. Fa setmanes que es parla dels pressupostos del 2021, però com s'estan fent? Amb quina base? No parem de dir que tot ha canviat, que res serà com abans, que moltes coses han vingut per quedar-se... ¿Devem haver après alguna cosa? ¿En sanitat, en residències, en el treball i l'educació telemàtica, en la cura dels espais verds i de convivència de les ciutats? ¿Hi ha algú capaç de posar en una mateixa carpeta els inputs de tothom per tenir una visió de conjunt més enllà de capítols i partides? Si el 2020 haurà estat dur, no sé què ens espera per al 2021.
Soc de les que manté la fe en les institucions, malgrat tot. No hi ha un ells i un nosaltres, hi ha d'haver més vista i més organització. De la mateixa manera que és humà equivocar-se, també ho és saber que tens recorregut de millora. El que no podem fer és no fer res.
