Núria de Gispert: La democristiana que convergeix

Amig camí entre una infanta i una menina, té la fixesa en la mirada de qui ha crescut en l'ambient encarcarat d'una cort.

El pes institucional l'hi dóna una doble sobredimensió: la d'Unió dins CiU, que fa terç d'una desena part, i la de convergent al gineceu de Duran, que permet al partit gran premiar el petit tocant-li, ensems, el voraviu.

L'accés poc agressiu al poder ha fet que es mantingui afable. Sempre que ha sigut nus de cables d'alta tensió n'ha intentat fer un circuit mirant de no socarrimar-se. Besnéta de beata, ser ara tan àvia l'ha fet prou lloca per posar pau al corral quan s'esvalota.

Si l'escoltes distret sembla de ponent, però quan t'hi fixes gairebé no sents sonores. Venir d'una burgesia tan alta l'ha obligat a aterrar de nou en la seva llengua. I és tan legítim que presideixi els diputats parlant així com era hipòcrita i classista fer tants escarafalls amb el català montillesc.

Tot el que té de jurista competent li falta de 2.0. En aquest punt està tan lluny de Benach que, entre ella i la crisi, el Parlament corre el perill de tornar al segle XX.

No és progre ni feminista i riu més amb la Camacho que amb l'Hereu, però ha legalitzat les parelles de fet i combatria la prostitució multant el client. Quan la vida l'ha posat a prova, ha demostrat un gran coratge sense exhibir-lo.

Sap riure's prou d'ella mateixa per disfressar-se de fada i acabar acceptant que ho és... per falta de sal.