Noves relacions i nous coneixements

AntropòlogaEn aquesta crisi hem après que la concepció de les qüestions econòmiques amb què treballen els economistes no té gaire a veure amb la que utilitza el comú dels ciutadans, que hi participen moguts per prioritats com el benestar familiar, els fills, la vellesa, la malaltia o el descans. I així, tot i que el coneixement dels economistes no és el de la resta de persones, sí que és cert que en aquest pla hem canviat: si abans un habitatge era un recurs per viure correctament amb la família, avui hem après a concebre’l com un element immers en el sistema financer. Ara situem les nostres decisions en l’entramat de dinàmiques més globals, i fem servir en el nostre vocabulari dades i conceptes -sistema bancari, deute públic, etc.- que, encara que no en comprenguem la seva veritable dimensió, sí que han trastocat l’enfocament que fem de les nostres decisions en l’economia domèstica.

En l’intent per salvar la crisi econòmica, les estratègies ideades tenen relació amb la presència d’una nova interdependència entre grups d’edat. La pensió de les persones grans està ajudant l’aprovisionament de les famílies. Per tant, la reproducció social es dóna com a forma de continuïtat entre generacions. A més, es practiquen nous processos d’aprovisionament, com els horts urbans, el comerç just, l’agricultura de proximitat, els bancs de temps i les monedes socials com la pepa, utilitzades per establir intercanvi de béns. Es tracta d’estratègies experimentades en altres llocs, com a l’Argentina; mètodes alternatius per obtenir el necessari.

Ara, per tirar endavant petits negocis, els que no poden fer contractes a treballadors de manera formal recorren a treballar al costat d’amics, a persones amb relació de parentiu, a persones de religió més o menys properes. La qüestió és evitar les despeses i càrregues impositives que no es poden assumir. L’alliberament del mercat laboral ha donat lloc al mercat de treball informal.