Per la nova universitat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa Universitat de Barcelona, en procedir a la reforma de la seva organització per tal de constituir-se segons les normes del Reial Decret concedint l’Autonomia Universitària, passa un moment transcendental de la seva història, un moment de fonda crisi, del qual en pot sortir un període que accentuï la decadència, o bé que sigui l’inici del ressorgiment. Sortosament, si no fos aquest el servei del R.D., ja caldria agrair-lo -els responsables de la futura marxa de la Universitat de Barcelona estan entre nosaltres i és fàcil que els arribi la sanció de la massa intel·ligent. Abans, hom es podia excusar amb el Reglament i amb una direcció superior que radicava lluny d’aquí. Avui no. Els responsables són primordialment els actuals professors. Cal que cada un d’ells sigui conscient de la seva part de mèrit o de culpa en l’actuació futura de la Universitat de Barcelona. I cal que tothom tingui ben present que un fracàs de la futura Universitat, per culpa de negligència o mala fe, el nostre poble no està disposat a tolerar-lo. Afortunadament, no creiem que fos justificada una sospita d’aquest ordre del professorat de la nostra Universitat. Però cal tenir també present que la responsabilitat no acaba en els professors que constitueixen el Claustre ordinari, sinó que arriba a tots aquells a qui importi la cultura del nostre país. Desinteressar-se del problema universitari és possible; a condició, però, només de desinteressar-se de la cultura catalana, que és, per a tots els que fonamenten el nostre catalanisme en les peculiaritats d’una cultura, tant com desinteressar-se de Catalunya. És per això que ningú que es preocupi i senti els problemes de Catalunya pot romandre al marge, mirant indiferent com es desenrotllen els esdeveniments. Tota forma de col·laboració possible és, en aquests moments, una forma de col·laboració exigible. Pecar per omissió és en aquests moments la pitjor forma de pecar i el pecat que desautoritza per a tota crítica futura. Conscient d’aquesta part de responsabilitat, un grup, ja avui força nombrós, ha constituït l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat de Barcelona. [...] L’actitud d’aquesta Associació serà de franca col·laboració amb la Universitat, posició que no exclou, ans bé implica la crítica, una crítica, naturalment, no simplement negativa, sinó basada en una aspiració de perfeccionament. [...]