Una nova tàctica contra l’avortament

Arran del desmantellament de la sentència de Roe vs. Wade s’ha desencadenat una ofensiva contra la llibertat d’expressió i informació sobre els drets reproductius.

Ara que l’avortament està prohibit en més de dotze estats, els seus detractors volen atiar la confusió i no posen en qüestió només la legalitat de la interrupció de l’embaràs, sinó també la de parlar sobre aquesta pràctica. Pel que sembla, el principal objectiu és aconseguir que les dones no tinguin clares les seves opcions en matèria d’avortament o anticoncepció, ni a l’estat on viuen ni enlloc més.

A tot el país veiem mostres d’aquesta tendència. A Nebraska la policia va aconseguir una ordre judicial per accedir als missatges privats d’una adolescent al Facebook, en què comunicava a la seva mare que volia interrompre urgentment el seu embaràs. Ara la mare està processada, acusada d’haver ajudat la seva filla, perquè la va assessorar sobre pastilles per avortar.

La llei que es va proposar a Carolina del Sud hauria il·legalitzat qualsevol informació sobre l’avortament. Al setembre, la Universitat d'Idaho va publicar unes directrius segons les quals podia ser il·legal que els empleats “promoguessin” el control de la natalitat o l’avortament. A Texas dues organitzacions avortistes (grups que ajuden les dones a pagar i viatjar per interrompre l’embaràs) han rebut, aquest any, cartes de gent vinculada a parlamentaris antiavortistes en què les insten a informar sobre qualsevol que hagi “instigat o secundat” pràctiques d’aquesta mena. 

I a Oklahoma als empleats d’una biblioteca els van advertir que no ajudessin els usuaris a trobar informació sobre l’avortament i que ni tan sols pronunciessin aquesta paraula. En un correu electrònic els van comunicar que s’exposaven a una multa de 10.000 dòlars o a una pena de presó, i fins i tot a perdre la feina, si no complien aquestes instruccions. (El sistema bibliotecari ha rectificat posteriorment aquestes directrius.)

Els atacs a la llibertat d’expressió sobre l’avortament són un gir molt sobtat per a un moviment antiavortista que durant molt de temps s’ha proclamat defensor de la Primera Esmena. Però la veritat és que, dècades abans del cas Dobbs contra Jackson Women’s Health Organization, la sentència que va revocar la de Roe vs. Wade, els conservadors ja havien triat la Primera Esmena com a eina per erosionar els drets reproductius. I els ha funcionat.

Fa molt de temps que els enemics de l’avortament afirmen que el dret a negar-se a receptar anticonceptius o a practicar avortaments està inclòs a la Primera Esmena, a la clàusula del “lliure exercici” de la religió, que protegeix el dret a la llibertat religiosa i recull discursos pronunciats per James Madison i Thomas Jefferson. 

El 1873 el Congrés va aprovar la Llei Comstock, que prohibia l’enviament, venda, possessió o distribució de “materials obscens”, com ara la informació sobre el control de la natalitat o l’avortament, encara que aquesta informació l’oferís un metge, que en teoria hauria de beneficiar-se de la protecció de la Primera Esmena. Ara alguns activistes contra l’avortament afirmen que aquesta llei encara està en vigor i preval sobre les lleis estatals que el protegeixen.

Als anys 80 i 90 els cristians evangèlics es van introduir en massa en el moviment contra l’avortament i n’hi va haver que, frustrats per la lentitud dels canvis, van recórrer a infringir la llei, assetjar clíniques, vandalitzar béns privats i fins i tot atacar metges. Els advocats que defensaven els manifestants van invocar la llibertat d’expressió.

Quan, l’any 1999, la pastilla de l’endemà va arribar al mercat, els conservadors van afirmar que la distribució del fàrmac, que erròniament confonien amb un producte abortiu, “s’ha de deixar a la voluntat de la farmàcia”. Segons la seva opinió, el fet que les farmàcies es vegin obligades a dispensar-la infringeix “el dret a l’objecció de consciència del farmacèutic”, lligat a la Primera Esmena.

El dret a l’objecció de consciència s’estén també a altres mètodes anticonceptius. Des de finals dels anys 80 els parlamentaris republicans redacten lleis per protegir els farmacèutics que no volen vendre els mètodes tradicionals de control de la natalitat, al·legant que l’objecció de consciència preval sobre el dret de les dones als anticonceptius. Avui en dia sis estats dels EUA permeten als farmacèutics negar-se a dispensar anticonceptius, tot i que la pastilla de l’endemà es considera el tractament de referència en casos de violació.

Els centres pro vida d’ajuda a les embarassades també estan protegits per la defensa de la llibertat d’expressió. Quan uns estats van aprovar lleis per regular aquests centres, el National Institute of Family and Life Advocates va portar, el 2018, un cas en defensa de la llibertat d’expressió al Tribunal Suprem i va guanyar.

També és molt alarmant la sentència del cas Burwell vs. Hobby Lobby, del 2014: el tribunal va dictaminar que, segons la llei de restauració de la llibertat religiosa del 1993, les grans empreses amb ànim de lucre es podien negar a incloure, per raó de les objeccions religioses dels seus propietaris, la cobertura dels anticonceptius en l’assegurança de les seves empleades. Tot i que la sentència només s’aplicava a la disposició de l’Affordable Care Act (la llei d’assistència mèdica assequible d’Obama) que obliga a incloure part dels anticonceptius en l’assegurança mèdica, la jutge Ruth Bader Ginsburg, en un contundent vot particular, va assenyalar “el sorprenent detall” i la severitat d’aquesta opinió. Segons ella, el tribunal no podia “fer veure” que això és el que exigia o requeria la clàusula sobre el “lliure exercici” de la Primera Esmena.

La diferència en aquests moments és que, després de la derogació de Roe vs. Wade, la situació ha canviat. Hi ha més nord-americanes sense accés a l’avortament que abans, i aquest accés està totalment lligat a l’accés a la informació. I d’això se’n volen aprofitar els grups antiavortistes.

La mort de la sentència de Roe vs. Wade ha fet que com a mínim uns quants enemics de l’avortament es replantegin el seu proclamat amor per la llibertat d’expressió. L’organització National Right to Life Committee també ha proposat una llei model que redefineixi el concepte d’“instigar o secundar” la pràctica d’un avortament perquè s’hi incloguin els discursos que “promoguin o facilitin les gestions per aconseguir un avortament il·legal”. Però els parlamentaris conservadors ni tan sols necessiten una nova llei: la majoria dels estats ja tenen lleis penals sobre la instigació o la complicitat, i els fiscals les podrien aplicar als que difonguin informació sobre l’avortament.

Això és el que podria passar a Mississipí, on la Fiscalia General ha enviat fa poc una citació (un possible preludi de càrrecs penals) a Mayday Health, una organització d’educació per a la salut sense ànim de lucre que ha distribuït cartells publicitaris que remeten les pacients a una web amb informació sobre l’avortament farmacològic.

Els conservadors han aconseguit avenços importants en la restricció de l’accés a l’avortament. Per a la fase següent de la seva labor –dificultar l’accés a la informació sobre l’avortament trepitjant els drets d’altres ciutadans segons la Primera Esmena– els fa falta alguna cosa més que revocar una decisió del Tribunal Suprem. L’objectiu següent és interpretar la Primera Esmena d’una manera que contradigui la interpretació de la Constitució que abans havien fet altres conservadors i buscar així nous obstacles per als que volen mantenir el dret de les dones a un avortament accessible. 

Però per molt complicat que sigui defensar la llibertat d’expressió dels uns i alhora censurar la dels altres, els líders antiavortistes no podran resistir-se a l’impuls d’intentar-ho. Ja hi ha dos Estats Units pel que fa al dret a l’avortament, i, si els enemics de la interrupció de l’embaràs se’n surten, el mateix passarà amb la capacitat d’acollir-se a la Primera Esmena.

Copyright The New York Times