La 'nova' normativa del guionet

La Montserrat m'escriu per dir-me: "A mi enganxar ex- al que segueix em planteja un greu problema: sovint no entenc la paraula". Jo diria que exagera i que passa just el contrari: la majoria de vegades l' ex- enganxat no crea cap problema. S'entén igual de bé el seu ex-marit que el seu exmarit .

El que passa és que trencar hàbits ortogràfics causa llargs desconcerts. I això va fer l'IEC el 1993 quan va modificar la normativa del guionet. Aquest ex- , per exemple, passava d'anar amb guionet a anar enganxat.

Els canvis afectaven molts altres casos, i la sortida precipitada del DIEC1, on ja s'aplicaven, va impedir consensuar-los com hauria calgut.

Fer que la regla general sigui soldar els prefixos al mot que prefixen contra el criteri anterior (uns sí i d'altres no) em sembla una simplificació desitjable (la RAE -ho vèiem ahir- va fer un pas molt semblant el 2010). I també crec que és bo que el criteri tingui excepcions depenent del context i quan aplicar-lo creï problemes.

Ara bé, per a qui ja té assimilada la norma anterior -la gran majoria d'adults- el canvi pot ser irritant i crear la il·lusió perceptiva que, de fet, complica les coses. En casos així les acadèmies solen rebre una pluja d'improperis. Són intervencions que volen coratge i pensar en les noves generacions. Gens divertides.

A l'IEC li han dit de tot durant anys de manera pertinaç i virulenta per una nova norma del guionet que, amb petites excepcions, anava en la bona direcció i que en bona part ja s'ha assimilat. Calia, això sí, més diàleg previ.