Nova legislatura: i la justícia què?
Per què la justícia és sempre la gran oblidada de la política? A les 25 pàgines de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC no hi ha cap referència a les polítiques públiques de justícia. Tampoc n'hi ha rastre a les 13 pàgines del pacte amb els Comuns. Algú em podria dir que aquests dos documents són acords de caràcter genèric que no entren en detalls sectorials. Molt bé. Doncs anem al debat d’investidura del passat 8 d’agost. Més de sis hores amb intervencions de tots els grups parlamentaris. Cap menció. Ningú. Oblidats per tothom. Aquesta és la nostra realitat.
Faig aquesta introducció perquè em resisteixo a normalitzar aquesta invisibilitat que patim, que no és cosa d’ara sinó que ja ve de fa anys. I ho plantejo així, de forma dura, perquè penso que aquest és el primer repte que tots plegats hem de superar. Estarem d’acord que la salut, l’educació, l’habitatge, la seguretat, l’economia o la transició ecològica són eixos de l’estat del benestar, però també ho són la justícia i totes les polítiques públiques que tenen a veure amb el torn d’ofici i el dret a defensa, amb la violència de gènere i l’atenció a la infància en situació de vulnerabilitat, amb resoldre el col·lapse dels jutjats o, en definitiva, amb tot allò que sigui construir un model de justícia proper, àgil i eficaç.
Des de l’advocacia catalana volem que la constitució del nou govern de la Generalitat sigui una oportunitat per avançar. Ja he tingut l’ocasió de felicitar el president Salvador Illa i el nou conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i posar-me a la seva disposició per treballar amb aquests objectius. I ho torno a fer ara públicament. La nostra mà estarà sempre estesa perquè volem formar part de les solucions. Per tant, rebem el nou govern amb confiança i la màxima predisposició al diàleg i la col·laboració perquè també, modestament, ens fem nostra l’expressió unir i servir com a motor de les nostres accions.
Aquesta és una legislatura que haurà de donar respostes. L’advocacia fa massa temps que arrossega assignatures pendents. I no sorprenc ningú si aquí esmento de nou la situació de la justícia gratuïta. Les penoses condicions dels advocats i advocades del torn d’ofici requereixen mesures urgents perquè si no, no només estem maltractant 6.000 companys i companyes, sinó que estem posant en risc la sostenibilitat d’un sistema que és estratègic per garantir que tothom tingui accés a la justícia. Fa anys que ho reivindiquem. Cap altre col·lectiu professional es podria permetre que en els últims 14 anys s’hagi incrementat el seu salari un misèrrim 3,9%, quan només la inflació en aquest mateix període supera el 32%. Necessitem recuperar el poder adquisitiu perdut i, sobretot, donar estabilitat al sistema perquè això no torni a passar. Aquest ha de ser un dels primers temes que hem de posar damunt la taula i no tinc cap dubte que compartirem la diagnosi i trobarem el remei.
Igualment, també penso que compartim amb el nou govern la necessitat de posar fi al col·lapse judicial amb la creació de nous jutjats i impulsant mètodes adequats de resolució de conflictes com la mediació, que permetin frenar la judicialització de molts litigis. De la mateixa manera que ja hem manifestat la nostra oposició a la proposta per centralitzar els jutjats de violència masclista que, en les condicions en les quals s’ha plantejat fins ara, suposaria un retrocés en l’atenció a les víctimes.
Amb la llista de temes a abordar n'hi hauria per a diversos articles i tindrem temps durant aquesta legislatura per anar-los comentant. Però sí que m’agradaria fer una última menció a un tema que per al Consell de l’Advocacia Catalana és fonamental. Em refereixo a la llengua catalana. Una de les nostres missions fundacionals implica promoure l’ús del català a la justícia i és una excel·lent notícia la creació del departament de Política Lingüística i, encara més, que estigui encapçalat pel conseller Francesc Xavier Vila, amb qui ja hem tingut l’honor de treballar durant la seva etapa al capdavant de la secretaria de Política Lingüística. Aquí el repte que tenim al davant també és majúscul, però és un bon punt de partida que la llengua catalana estigui al centre del debat polític i que l’administració es doti de més eines per promoure'n ús.
Aquesta seria, de forma molt resumida, la nostra carta de presentació al nou govern. Amb tota l’exigència que sempre hem mantingut en defensa de l’advocacia catalana, però amb la màxima lleialtat, respecte i col·laboració. I, sobretot, amb l’esperança que, ara sí, sigui el torn de la justícia.
