Nova Guerra Freda, nous marcians
Auspiciat per representants polítics republicans, l'exmilitar David Grusch va comparèixer fa poc davant d'un comitè del Congrés dels Estats Units per explicar l'existència d'un suposat programa destinat a obtenir informació de tecnologies d'origen extraterrestre i reproduir-les (es coneix com a "enginyeria inversa"). El major Grusch no va aportar ni una sola prova, ni una, i els congressistes de l'ala dura del Partit Republicà que l'havien convidat van ometre l'insignificant detallet que Grusch fou apartat de l'exèrcit per problemes psiquiàtrics greus (psicosi). En qüestió de setmanes, Vladímir Putin i Kim Jong-un van tenir un entranyable dinar per parlar de les seves cosetes i veure alguna pel·li junts. Hi ha alguna relació entre els dos fets? Des del mateix començament de la invasió d'Ucraïna, tant els Estats Units com els altres membres de l'OTAN van advertir que l'increment de la despesa militar resultaria inevitable i substancial. En el cas dels Estats Units estem parlant de xifres estratosfèriques. I tot això com se li explica, al contribuent? Aquí és on intervenen els nous marcians. Hi ha precedents, d'això? I tant!
L'informe Iron Mountain (Report from Iron Mountain: on the possibility and desirability of peace) és un dels documents més enigmàtics del segle XX. Va ser publicat el 1967 per Dial Press i àmpliament difós pel New York Times. Tot i que se'n desconeix del cert l'autoria, no és descartable que l'haguessin redactat un panell d'experts de l'administració Johnson. També podria tractar-se d'un apòcrif, però l'ús de determinats referents secrets no ho permet afirmar. L'informe es pregunta que passaria si la Guerra Freda s'acabés de cop i volta (el document va ser escrit entre el 1965 i el 1966) i proposa manipular emocionalment l'opinió pública tot aglutinant-la davant d'un enemic comú, inexistent però atractiu. Si els russos, els xinesos, els vietnamites, etc. passessin de cop i volta a ser amics, qui ocuparia el seu lloc en l'imaginari col·lectiu? En un món unit, hauria de ser algú de fora del planeta, evidentment. Per això l'informe proposa el foment institucional de la creença en els ovnis, i fins i tot la difusió en forma de rumor d'una inexistent "política d'ocultació". En cas que el document no formi part d'una enorme i laboriosa broma, cal dir que les seves recomanacions van tenir recorregut.
Al llarg de gairebé quatre dècades, des dels anys 40 fins a finals dels 80, la faula dels extraterrestres fou la transposició emotiva del pànic col·lectiu a la Guerra Freda. Repassar la iconografia dels marcians al llarg de tots aquells anys és un exercici fascinador. Els extraterrestres dels anys cinquanta semblen, literalment, agents secrets del KGB (La invasió dels lladres de cossos, de Don Siegel, 1956), mentre que els dels anys setanta s'expressen com els hippies (Encontres a la tercera fase, de Steven Spielberg, 1977): no pretenen envair-nos, sinó que ens parlen de l'Era d'Aquari. Fins i tot el disseny de les naus espacials s'ajusta exactament a les possibilitats tecnològiques de cada moment. Les fotografies dels ovnis dels inicis de la Guerra Freda mostren uns aparells de formes arrodonides i colors apagats, semblants als models que aleshores feia la Ford, mentre que els dels anys setanta són arestats, molt més estilitzats i de tons metal·litzats (tipus Concorde). Els captats últimament, en canvi, tenen forma de superdrons. A les pel·lícules dels anys cinquanta els marcians vesteixen com els militars soviètics, mentre que a les dels setanta porten roba molt ajustada i llampant. M'imagino que ara tots van amb el mòbil quàntic a la mà i miren sèries entre galàxia i galàxia (són molts anys llum de viatge avorrit).
La transformació de la Federació Russa en una nova URSS, el paper global de la cada cop més agressiva Xina de Xi Jinping, així com la recolonització de l'Àfrica negra per part d'aquests dos països, deixen entreveure una nova Guerra Freda. Occident, per descomptat, en prendrà nota; però tot plegat implica gastar molts, molts, molts calerons, així com fomentar un exèrcit que repeteixi dòcilment i de franc les fake news que llegeix a les xarxes socials. La gestió d'aquesta gent ha esdevingut una peça clau en la nova política de blocs, com s'ha vist en el magnífic rendiment obtingut per la propaganda russa en relació amb el "jueu nazi" Zelenski. Llàstima que els tontos útils no puguin monetitzar –com es diu ara– la seva ingenuïtat, com fan els influencers: a casa nostra hi hauria molts milionaris. En fi, a veure si tenim sort i ens abdueixen els nous marcians per fer-nos una analítica.