Soldats ucraïnesos a la província de Donetsk, el 15 de febrer del 2025.
20/03/2025
Enginyer i exministre
4 min
1
Regala aquest article

Les coses que van estar passant les dues darreres dècades del segle passat i les primeres de l’actual, i sobretot aquests últims mesos, m’han convençut que estem entrant en una nova època de la nostra història. Espero que sigui de progrés, i que ens permeti, o en alguns casos ens obligui, a canviar aspectes importants de la nostra vida personal i de les relacions socials tant de caràcter local com global. Les dificultats, incomprensions i enfrontaments que ara patim, junt amb les incerteses sobre el futur, afecten la nostra tranquil·litat, fan difícil la nostra convivència i destrueixen la confiança en molts polítics. Si no ens adaptem col·lectivament a la realitat de la nova època no hi haurà progrés, i creixeran molt les actuals dificultats.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

1. La seguretat i el benestar. Analitzo només un aspecte molt concret de tots aquests canvis; un que està ara molt d’actualitat: la seguretat. Em pregunto com podem millorar la seguretat dels europeus, un component fonamental del nostre benestar. Ho faig analitzant dos aspectes: a) Preveure quines poden ser per als europeus, durant els anys vinents, les oportunitats de col·laboració o d’enfrontament amb els actuals països forts en els camps econòmic o polític, i després decidir quines han de ser les nostres orientacions per facilitar la col·laboració i evitar els perills d’enfrontament. b) Preveure quins nous tipus d'armes poden assegurar la nostra defensa, ja que no penso pas que siguem nosaltres els qui provoquem enfrontaments, i veure com es poden finançar aquestes mesures sense posar en perill la continuïtat de les actuals polítiques relacionades amb l’estat del benestar i amb la reducció de la desigualtat. 

2. Nou panorama mundial. El repartiment del poder en el món s’ha anat traslladant des del que són ara els estats, a unes entitats de dimensions superiors que denomino grans estats (EUA, la Xina, Rússia...) o agrupacions d'estats (la UE, el Sud Global, l'OTAN...). Els canvis han provocat que el paper de molts dels actuals petits estats (el Canadà, l'Argentina, Alemanya, el Regne Unit, o Espanya...) s’hagi reduït extraordinàriament, llevat que disposin d’una gran reserva d’algun recurs natural important com petroli, gas, o minerals... Aquesta pèrdua d'influència ja ha començat i s’accelerarà. Cal ressituar-nos en la nova etapa que ha començat. 

És del tot evident que si els actuals membres de la UE volem seguir tenint un cert paper important en el context mundial, o bé ens hem de convertir en un gran estat o hem de formar part d’un dels tres existents. Fins ara semblava que el camí podia ser una aliança més forta amb els EUA i un reforçament de l'OTAN. Sembla que això s’ha fet més difícil tal com evolucionen les coses allà, i per tant potser només queda el camí de la conversió definitiva de la UE en un nou estat de caràcter federal amb una població, exèrcit, i poder econòmic important i que continuaria mantenint la diversitat interna que neix de la seva història, però amb una unitat política semblant a la dels grans estats. És un pas més després del mercat, les fronteres i la moneda únics. Si algun dels 27 no ho vol, podria marxar...

3. La capacitat de defensa i el seu finançament. La urgència de finançar un augment de la seguretat és imprescindible i complicada, però crec que hi ha dos aspectes que la poden fer menys costosa. En primer lloc, el que cal és augmentar la seguretat conjunta de tota la UE, però no s’han de fer inversions en cada un dels membres sinó en el conjunt, i així s’estalviaran moltes duplicacions. Una part dels nous recursos que necessitarà la UE seran recursos que ja tenen molts dels membres actuals, i que poden passar a disposició de les autoritats centrals. I, en segon lloc, cal no oblidar que quan ara es parla d'armes ja no es parla només d'eines per matar persones o per destruir construccions, sinó que les guerres cada cop es faran més en un espai immaterial en què s'afecta la disponibilitat de serveis del contrari, es manipula la realitat i la distribució de la informació, i s'utilitza la IA generativa. Això vol dir que moltes de les inversions seran en eines que es podran utilitzar per a altres finalitats no bèl·liques i per millorar l’economia mentre no es necessitin per a finalitats militars. No caldrà invertir en eines com les actuals que, a part de la finalitat dissuasiva, tots pensem que el millor és que no hagin de ser utilitzades mai.

Un aspecte encara més positiu. Si se saben prendre les decisions adequades, la inversió i sobretot la fabricació de noves armes que es necessitin poden ajudar molt a millorar les capacitats científiques i tecnològiques europees que aquests darrers anys han quedat molt endarrerides amb relació als EUA i la Xina. La inversió en defensa pot comportar una ajuda lateral a una política que augmenti la capacitat tecnològica del continent. Històricament, les inversions en el camp de la defensa han estat molt sovint en la base del creixement tecnològic dels països. Ara també ens podrien servir per a aquesta segona finalitat.

stats