La nova Agència Tributaria
El finançament singular pactat entre ERC i el PSC-PSOE estipula que a l'Agència Tributària de Catalunya li correspondrà “la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya, llevat dels de naturalesa local”. És un acord de gran transcendència que hem de procurar que arribi a bon port. No està garantit.
La base jurídica de l’acord es troba en dos articles de la Constitució.
Article 150.2: “El Estado podrá transferir o delegar en las Comunidades autónomas, mediante ley orgánica, facultades correspondientes a materias de titularidad estatal que por su propia naturaleza sean susceptibles de transferencia o delegación”.
Article 156.2: “Las comunidades autónomas podrán actuar como delegados o colaboradores del Estado para la recaudación, la gestión y la liquidación de los recursos tributarios de aquel, de acuerdo con las leyes y los Estatutos”.
L’any 1993 Manuel Fraga Iribarne –un pare de la constitució, fundador del PP, i president de Galícia– comenta, al llibre Administración única: “De este precepto [article 156.2] se ha hecho un uso muy limitado hasta ahora, pero ahí está, y se viene usando de modo amplísimo en los territorios forales, lo que demuestra que su aplicación no tiene por qué ser restrictiva, quedando al legislador la decisión de las dimensiones a tomar en cada momento”.
En el cas de Catalunya ja hi ha una llei més que orgànica, l’Estatut vigent des del 2006, que va iniciar el camí.
Article 204.3: "Per desplegar [les delegacions de l’Estat] s’ha de constituir un consorci o ens equivalent amb participació paritària de l'Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració Tributària a Catalunya".
Les bases constitucionals són, doncs, sòlides. Ara bé, entenc que caldrà passar per una llei orgànica en un moment en què les realitats parlamentàries espanyoles són complexes. Si es pretén confegir una llei molt complerta i detallada segurament fracassarà. Des de les aspiracions d'ERC i de Junts no serà una llei perfecta i, de la mateixa manera que per manca de perfecció ERC va optar pel no al referèndum de l’Estatut del 2006, ara podria ser Junts qui ho fes al Congrés, sobretot si l’aplicació de l’amnistia segueix sense resoldre’s. Amb la diferència que llavors la posició d'ERC no va ser decisiva, mentre que la de Junts ara ho seria. D’altra banda, no em vull imaginar –però ho podria fer– que Junts, o ERC, tombin una llei orgànica amb pocs articles que simplement delegin competències a una Agència Tributària de Catalunya.
Si la llei orgànica és minimalista, per reforçar l’Agència Tributària de Catalunya caldrà recolzar-se en l’Estatut vigent que, com hem vist, indica que la recepció de les delegacions que pugui establir el Congrés –per exemple, de l'IRPF– s’haurà de fer mitjançant un consorci o ens equivalent (una qualificació important) amb participació paritària de l’administració central. Això només pot funcionar si es fa amb molta cura. Seria un gran pas endavant que a Catalunya només hi hagués una administració tributària, però ha de ser de la Generalitat. És a dir, ha de ser l’administració tributària de Catalunya, no a Catalunya. La incorporació de l’administració central pot ser convenient per fer-la possible, per garantir els fluxos d’informació o per establir un àmbit de negociació tècnica que minimitzi litigis davant del Constitucional. Però l’Estat no pot tenir dret de veto des de dins. Si fos el cas, no només no hi guanyaríem res sinó que hi perdríem, per exemple la sobirania sobre els impostos propis. Com a mínim el president l’ha de nomenar la Generalitat i ha de tenir vot de qualitat, és a dir la capacitat de desfer empats.
Crec que el més pràctic seria que, simultàniament a la llei orgànica de delegacions, el Parlament de Catalunya modifiques la llei de creació de l’Agència Tributària de Catalunya per donar entrada a l’administració central, en les condicions just descrites. Es podria fer, i convindria fer-ho, relativament ràpid. Però adquirir la dimensió necessària per poder gestionar l'IRPF trigarà. Caldrà establir períodes de transició en què l'agència catalana encomani tasques de gestió a l’espanyola. I tot això, de manera que l'agència catalana vagi creixent i l’espanyola a Catalunya decreixent, fins –seguint el principi d’administració única que recomanava Fraga– que la gestió sigui completament assumida per la catalana.