Pressupostos contra la bretxa de gènere
La penalització per la maternitat i l’elecció educativa són les dues variables principals que mantenen la bretxa salarial entre homes i dones. I per què és important això en els pressupostos? Doncs perquè com a llei política han d’incorporar una mirada de gènere que ajudi a reduir aquestes diferències estructurals. Amb els pressupostos presentats aquest dimarts es genera l’oportunitat de fer un pas endavant tant en l’amplitud com en la profunditat d’aquesta perspectiva.
En aquest sentit, les escoles bressol gratuïtes per als infants de dos anys són un bon començament. Es tracta d’una mesura que tindria un impacte immediat, vistosa i senzilla d’explicar –per això apareix sovint en els discursos del president, fet que no impedeix que sigui una proposta necessària i oportuna–. Dades recents de l’Enquesta de Població Activa mostren com el nivell d’activitat laboral encara és menor entre les dones que tenen fills i, en canvi, augmenta en el cas dels homes. Per tant, tot i que les estadístiques estan convergint, encara és vigent l’afirmació que “la maternitat castiga les mares mentre premia els pares”. Una de les derivades d’aquest càstig laboral és que les dones posposen el moment de la maternitat fins a tenir certa estabilitat professional, objectiu difícil en l’actual mercat laboral, o bé directament decideixen no tenir fills (o menys dels que haurien desitjat). La natalitat a Catalunya l’any passat va ser d'1,2 infants per dona, un dels índexs més baixos de la Unió Europea.
Un altre dels eixos pressupostaris, el més expansiu, és l’impuls a la reindustrialització catalana, que vol aprofitar l'oxigen que aporten els fons europeus. Si algun consens de país ha deixat la pandèmia és precisament aquesta necessitat d’impulsar sectors en què Catalunya ha estat potent, com l’automoció, o que tenen clares perspectives de creixement, com les energies renovables o la participació en el xip europeu. Al contrari que la mesura anterior és una política de llarg recorregut però que també tindrà implicacions per a les dones. Aquesta nova economia postindustrial requerirà sobretot persones formades en sectors STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtica). L'OCDE ha estimat que l’any 2030 el 80% de les feines estaran relacionades amb aquestes àrees de coneixement. Són feines que tenen associada una remuneració més alta, i ara mateix el percentatge de dones en alguns d’aquests graus universitaris se situa en un ínfim 12% i, per tant, molt lluny de la paritat. Resumint: tan rellevants són les escoles bressol gratuïtes que permeten a les mares mantenir-se en el mercat laboral, com vetllar per no incrementar la bretxa salarial derivada de l’elecció formativa d’homes i dones.
Explica una llegenda que mentre el grau es deia informàtica hi havia moltes estudiants a les aules i, quan el van rebatejar com a enginyeria informàtica, van desaparèixer. Convé treballar cap a l’eliminació d’estereotips i explicar que enginyeria és una paraula derivada d’enginy i, que d’això, en tenim totes.