MONARQUIA QUIN FUTUR TÉ FELIP VI?

Nou rei per a una Espanya en transició

Nou rei per a una Espanya en transició
i Joan Rusiñol
03/06/2014
5 min

MadridRegeneració o simple relleu generacional? És la pregunta que plana sobre la decisió del rei Joan Carles d’abdicar a favor del seu fill, el príncep d’Astúries, aviat Felip VI: saber si es tracta d’un gest cosmètic per intentar apuntalar la Corona espanyola -que passa per moments crítics- o si és un punt i a part per intentar bastir un nou pacte constitucional.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El consens nascut a la Transició, i que simbolitzava el monarca, forma part del passat. Partits que aleshores s’hi van sumar, ahir exigien un referèndum sobre la monarquia. Els reptes que ha d’afrontar el nou cap de l’Estat són majúsculs.

“Avui es mereix passar a la primera línia una generació més jove, amb noves energies, decidida a emprendre amb determinació les transformacions i reformes que la conjuntura actual exigeix”, va assegurar Joan Carles I en un missatge institucional emès per televisió a la una del migdia, dues hores i mitja després que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hagués anunciat la voluntat del rei de passar el relleu al seu hereu. La casa reial, la Moncloa i els dos principals partits espanyols van provar d’instal·lar una sensació de normalitat institucional, que grinyola amb la rapidesa amb què les cúpules del PP i PSOE volen resoldre tot aquest procés.

Pactat amb PP i PSOE

És evident que la Zarzuela ha optat per iniciar la successió després de molts mesos en què la institució ha estat al centre del focus, caient en picat en popularitat a totes les enquestes. El moment elegit, just després de les eleccions europees del dia 25, coincideix amb l’instant més baix del bipartidisme, per sota fins i tot del 50% de suports electorals. Fer ara el relleu implica que el procés el pilotaran Rajoy i l’encara secretari general socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, que no abandonarà el càrrec fins a finals de juliol (de fet, es va negar a constituir una gestora al partit després de la derrota a les urnes). El rei va pactar l’abdicació amb els dos líders polítics el mes de març, poc després de la mort d’Adolfo Suárez, un altre dels símbols de la Transició i que, com ell, va transitar del franquisme a la democràcia. La decisió, però, l’havia pres al mes de gener, quan va complir els 76 anys. Si l’operació s’hagués deixat per més endavant, ningú garantia que les dues principals forces polítiques estatals estiguessin prou cohesionades per posar en marxa un canvi històric com aquest. Cal tenir en compte que la llei orgància que regularà el traspàs de poders s’ha d’aprovar per majoria absoluta al Congrés i al Senat i, per això, és necessari una sòlida unitat de populars i socialistes. La presidenta andalusa, Susana Díaz, que per molts està cridada a liderar el PSOE va posar l’accent en “la nova generació” que pren el timó.

Esperar, a més, suposava altres riscos de fons. El primer, els casos de presumpta corrupció que afecten la família reial. El príncep Felip és qui ha quedat més al marge dels problemes amb la justícia de la seva germana, la infanta Cristina, i el seu cunyat, Iñaki Urdangarin. El gendre del rei ja és segur que no s’escapa del judici per la trama del cas Nóos i ara cal veure si el jutge també envia al banc dels acusats la seva dona. És previsible que tot plegat torni a situar la Zarzuela a l’ull de l’huracà, accentuant una crisi institucional espanyola que han subratllat, fins i tot, prestigiosos diaris internacionals. Passant el testimoni a Felip, Joan Carles envia un missatge a la societat de voler fer net davant d’una ciutadania que contempla aquests casos de suposades irregularitats mentre pateix gravíssims problemes econòmics i socials. Ahir, durant la intervenció televisada, va deixar constància que no se n’oblida i va subratllar que la crisi ha deixat “serioses cicatrius en el teixit social”.

En els últims anys, la gestió de l’economia espanyola ha acabat per erosionar un joancarlismeque sembava inqüestionable per al gruix de la societat, sobretot després de la seva actuació durant l’intent de cop d’Estat del 23-F. No obstant, l’episodi de la cacera d’elefants a Botswana el 2012, amb les finances espanyoles amb l’aigua al coll, van trencar l’idili. El monarca, en un gest sense precedents, va haver de sortir a demanar perdó, no només per les despeses innecessàries en un moment difícil com aquell, sinó perquè els espanyols se’n van assabentar només perquè hi va patir un accident.

Joan Carles també va deixar molt clar ahir que el seu fill és garantia d’“estabilitat” i es va mostrar satisfet de la consciència de “gran nació” que, segons va dir, “hem sigut i som”. No hi ha dubte que el procés català també ha pesat a la balança dels arguments.

Amb la mirada a Catalunya

El calendari a Catalunya s’accelerarà després de l’estiu, amb la mirada posada al 9 de novembre, data de la consulta. Qualsevol gest d’aquest abast en plena efervescència sobiranista podia tenir conseqüències i lectures imprevisibles per a Madrid. Quan se celebri la Diada, en aquest any del Tricentenari, Felip VI ja farà dos mesos llargs que serà cap d’Estat. Caldrà veure si manté el posicionament del seu pare o bé, com voldrien alguns, s’implica més activament a provar de refer un nou consens territorial, assumint una funció d’arbitratge, malgrat que constitucionalment les funcions del cap d’Estat estan delimitades. El cert és que, en els últims temps, la seva presència a Catalunya s’havia intensificat. El rei va comunicar el pas que havia fet al president de la Generalitat, Artur Mas, en una conversa telefònica. En la seva compareixença davant la premsa, Mas va assegurar que el relleu al capdavant de l’Estat no condicionarà el full de ruta que té el 9-N marcat en vermell al calendari. Per ERC, que va guanyar al Principat els comicis del 25-M, s’obre una bona oportunitat per reivindicar la creació de la República catalana. A l’Estat, les forces a l’esquerra del PSOE, i fins i tot alguns sectors del socialisme, també van reivindicar el seu particular “Volem votar”, i van recordar que en ple segle XXI els ciutadans tenen dret a triar el sistema polític en què volen viure.

Conscients d’aquest debat públic, el govern i les Corts ja han posat en marxa l’engranatge per entronitzar Felip en un termini màxim d’entre quatre i sis setmanes (tot indica que abans de finals de mes). Avui el consell de ministres ja aprovarà la llei orgànica que regula l’abdicació. Acompanyat d’una fotografia del príncep i de la infanta Elionor, ahir l’encara rei va agrair el suport rebut dels espanyols. Caldrà veure si el seu fill el manté i, sobretot, per fer què.

stats