El passat dia 28, TV3 va emetre un reportatge sobre la filla de Valentí Oliveras Valls, català deportat des de França als camps de concentració nazis, mort al de Gusen el 1941, que acaba de ser indemnitzada per l'estat francès per la seva implicació en la deportació del seu pare.
Aquesta notícia contrasta amb la realitat del nou projecte de llei de memòria presentat fa uns dies pel govern de PSOE i Unides Podem. Recordeu que França i Alemanya han recorregut des de 1945 un llarg camí per reparar materialment les víctimes del nazisme, tot assumint el pagament de pensions i indemnitzacions per deportacions o per confiscacions de béns. Tanmateix, la proposta del govern Sánchez, més enllà d’una gran faramalla simbòlica, defuig tota responsabilitat de l'Estat en no afrontar la necessitat d’executar una reparació real i material i de dret a la justícia. Demandes plantejades l’any 2014 en l'informe elaborat pel relator de l'ONU Pablo de Greiff.
El projecte de llei deixa fixat de manera rotunda i diàfana que les víctimes no poden demanar cap responsabilitat patrimonial a l'Estat, tal com ja preveia la llei vigent i que ara es reitera de manera més insistent.
Per què no es reconeix, com han fet altres estats europeus, el dret a ser compensades les persones que van fer treball esclau per a l'Estat franquista o per a empreses privades? Diversos estudis han indicat que se'n van servir, entre d'altres, corporacions com Huarte, constructora del Valle de los Caídos, Agromán, Dragados y Construcciones, Renfe o la Maquinista Terrestre i Marítima.
Per què tampoc no es reconeix el dret a ser reparades les apropiacions de béns o multes confiscatòries que es van dur a terme a través del Tribunal de Responsabilidades Políticas o altres òrgans polítics? Fins ara només se'ls ha reconegut als sindicats, especialment a la UGT, a alguns partits polítics i a la família de Juan Negrín.
La llei de la memòria de 2007 va legalitzar un tractament discriminatori en reconèixer indemnitzacions quantioses a les morts responsabilitat de l'Estat posteriors a 1968, de les quals van ser excloses de manera injustificada la família de Salvador Puig Antich o de Juan Paredes Manot, Txiqui, mentre que es reconeixia una indemnització molt reduïda i amb moltes limitacions per tenir-hi accés a les anteriors a 1968, que corresponen als milers d'assassinats arran de les sentències dels consells de guerra en els anys més durs del franquisme. Ara, ni se'n parla.
Altrament, el projecte de llei no reconeix el dret a la justícia en no modificar la llei d'amnistia de 1977. S'intenta donar gat per llebre, tot creant una Fiscalia de fireta amb unes competències limitades i un procediment estrany de jurisdicció voluntària que, més enllà d’un pronunciament simbòlic, no duran enlloc. D’igual manera, el projecte de llei continua fent equilibris en considerar els tribunals franquistes il·legítims, de la qual cosa es pretén deduir una nul·litat de les resolucions i sentències sense cap efecte de responsabilitat patrimonial de l’Estat. Negar la qualificació d’il·legals, però, no és un fet banal. Respon a la voluntat de l’Estat de no posar en qüestió l'estructura legal de la repressió franquista, tot volent fer veure que els tribunals van actuar de manera malèvola per iniciativa pròpia.
Com va declarar la llei del Parlament de Catalunya del 2017, aquells tribunals eren il·legals perquè es van constituir i actuar per motius polítics, basant-se en unes normes dictades contra la legalitat judicial, penal i administrativa republicana, entre les quals les competències àmplies de Catalunya en l'àmbit de la justícia emanades de l'Estatut de 1932. Que el govern de l'Estat no jugui amb Lluís Companys o Salvador Puig Antich. Han fet tard. Aquells consells de guerra, com la resta dels que es van fer a Catalunya, ja els va anul·lar la llei del Parlament aprovada per unanimitat.
Altrament, el projecte no reconeix el genocidi cultural i lingüístic contra les cultures nacionals no castellanes, del qual encara es pateixen les conseqüències. També les institucions catalanes en van ser víctimes i no hi són reconegudes.
En definitiva, un projecte de llei que no compleix amb les exigències mínimes de la Veritat, Justícia i Reparació que necessitem.
