El nou ‘macho man’ de la pedagogia

La 1 de TVE ha estrenat HIT, una sèrie sobre un pedagog de mètodes poc ortodoxos que decideix actuar en un institut on tenen problemes de violència a les aules, vandalisme i fins i tot casos de delinqüència greu. HIT respon a les inicials del professor Hugo Ibarra Toledo (interpretat per Daniel Grao) i el podríem definir com una mena de geo de l’educació. És una barreja entre Merlí, Hermano Mayor i Risto Mejide. Un mascle alfa, fatxenda i prepotent, d’actitud intensa i turmentada, que soluciona els conflictes escolars amb mà dura, sentit de l’espectacle i supèrbia gràcies a l’experiència d’un passat traumàtic. Voler interpretar en termes de veracitat i realisme aquesta ficció del nou macho man de la pedagogia que ajuda a una directora sobrepassada i incapaç, és convertir la sèrie en una comèdia: resulta insostenible. Qualsevol semblança amb la realitat és una fantasmada. Si s’analitza en termes estrictament televisius, HIT té els ingredients clàssics per ser eficaç: uns personatges estereotipats, un star system d’adolescents amb trames gamberres, elements narratius polèmics que forcen un debat social de poca volada, unes subtrames sentimentals i paterno-filials en l’àmbit del professorat que poden atrapar el públic més adult, una factura visual efectista i un relat que combina l’acció amb l’emocionalitat dels personatges.

L’argument del professor que arriba a un institut per recuperar el control pedagògic i salvar les vides d’uns alumnes que s’aboquen a un precipici existencial no és nova. Des de Rebelión en las aulas amb Sidney Poitier, Escuela de rebeldes amb Morgan Freeman, 187 amb Samuel L. Jackson o Mentes peligrosas amb Michelle Pfeiffer. HIT va en aquesta línia. El professor protagonista intentarà guarir les ànimes ferides dels adolescents rebels i, a la vegada, servirà de procés catàrtic per curar les pròpies mancances personals. La sèrie té ínfules de fer reflexionar sobre l’educació i el paper de mestres i progenitors. Utilitza elements com les drogues, els abusos sexuals, el bullying o la ideologia política com a detonants narratius amb la voluntat de generar certa polèmica que doni repercussió a la sèrie. Serà interessant veure què passa quan arribem a una de les trames en què un noi de jaqueta militar hissa una bandera estelada, com s’ha vist en un dels avançaments dels propers capítols.

TVE ha complementat cada episodi amb un programa de debat posterior sobre l’educació. I el resultat del primer va ser terrible. ¿Quién educa a quién?, conduït per Mamen Asencio, va convertir-se en un debat estèril i sensacionalista, impropi d’una tele pública, amb testimonis superficials i poc encertats, que plantejava si els professors estan perdent el control de les aules i creava un clima de pànic global en què els estudiants espanyols s’han convertit en delinqüents juvenils i els instituts en focus de violència social. Un enfocament contraproduent perquè justament el que fan és donar a HIT un valor realista i gairebé documental que perjudica la pròpia sèrie.