El nou govern irlandès (1932)

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsAvui ha de reunir-se a Dublín el Dáil Éireann [Parlament irlandès] elegit dies enrere; d’aquesta reunió n’ha de sortir el nou Govern i la nova política d’Irlanda. Fa més de deu anys que mena la política d’aquest país el partit de Cosgrave, el mateix que gestionà i firmà el tractat de 1921 amb Anglaterra, pel qual s’establia la norma de relacions entre ambdós Estats després de consagrar la llibertat del primer. [...] Els republicans de De Valera, en prendre el Govern, no tindran majoria absoluta pròpia, els caldrà refiar-se per a la seva actuació dels vots d’un altre partit, el treballista, que no és prou addicte ni per a anomenar-se aliat. [...] La política del nou Govern irlandès es presenta en conjunt difícil i acaba de complicar-la el seu programa electoral; la dèbil posició parlamentària de De Valera pot facilitar-li, però, solucions de transacció que l’alliberin d’un “impasse”. En l’ordre de la política interior, De Valera anuncia la derogació de la llei de seguretat nacional feta votar per Cosgrave per l’octubre passat, i que els republicans consideren contrària a les garanties constitucionals de llibertat i qualifiquen de llei d’excepció. Era aquesta llei l’exponent de les lluites civils irlandeses iniciades en el moment de l’escissió del Sinn Fein a propòsit de l’acceptació del tractat anglo-irlandès; la ferocitat amb què foren dutes, la seva permanència [...] han convertit en malaltia endèmica aquesta explosió de baixos instints a Irlanda. [...] La violència, un cop llançada, és difícil d’aturar; si De Valera arriba a portar amb el seu Govern la pau civil a Irlanda haurà fet una de les obres més sanitoses per a la seva pàtria. Mancarà encara una altra obra superior a realitzar al poble irlandès: la seva nacionalització interna, la creació d’una cultura nacional, que, a fi de comptes, ha d’ésser la justificació de la seva autonomia política. Per aquest camí no sembla pas que Irlanda hagi guanyat gran cosa en aquests darrers deu anys; i si l’extremisme de De Valera no serveix per a donar-hi una empenta decisiva, ¿de què haurà servit la llibertat política si culturalment Irlanda continua essent una colònia anglesa? És la lliçó que cal que els polítics i el poble de Catalunya tampoc no oblidin.