Un nou estat amb diàleg entre el 15-M i l''establishment' patri
PERIODISTAAl llibre Per què els països fracassen? , els economistes Daron Acemoglu i Jim Robinson anomenen "elits extractives" els grups que segresten l'economia d'un país en benefici propi. I l'assagista César Molinas ha assenyalat la classe política com l'elit extractiva d'Espanya. Molinas en troba l'origen en un sistema de llistes tancades, que també regeix a Catalunya i que ha creat una classe professional que ha fet de la política un modus vivendi de milers de persones que alternen càrrecs oficials i càrrecs a empreses, fundacions i organismes públics.
Un sistema de captura de rendes que no crea riquesa i que s'apodera de la creada per d'altres, que facilita la corrupció i el finançament il·legal. Una elit multiplicada per 17 i que ha tingut en les caixes regionals el seu braç armat, cosa que ha creat la bombolla immobiliària i la de les infraestructures a base d'aeroports sense avions, trens sense passatgers i carreteres sense cotxes, construïdes per empreses que viuen del BOE i habiten a la llotja del Bernabéu.
Unes elits que han colonitzat totes les institucions, també la judicial, cosa que explica per què aquesta crisi és una catàstrofe natural, incloent-hi el mateix rescat de les caixes a base de capturar, de nou, les rendes dels que no estan acampats a les institucions. I ara que hi ha menys rendes a capturar, és l'estat central, el nucli dur politicofinancer, qui vol salvar per ell mateix aquest sistema, ofegant les 17 delegacions.
Canvi d'escenari per al president
Artur Mas pren possessió com a president amb un escenari molt diferent al de fa dos anys. I amb menys suport. I, en part, és perquè CiU ha estat percebuda com a eina per trencar aquests vicis de l'actual estat espanyol, però també se l'ha vist com a còmplice. Com a partit revolucionari, però també institucional. Perquè aquesta oligarquia politico-financera (i mediàtica) també va mutar amb nucli de poder propi a Barcelona amb una interrelació constant amb Madrid -el que Toni Soler va batejar com la Santa Aliança-, cosa que explica les resistències al procés sobiranista, i més amb la composició actual del Parlament.
Unes elits locals temptades de volar soles, però que els ciutadans han percebut que cal vigilar si es fa realitat un nou estat. La crescuda d'ERC i ICV -i de C's, que no del PSC- i l'entrada de la CUP explicarien que els catalans volen un estat que no copiï els vicis de l'actual. Que hi hagi una destrucció creativa des de dins. Un diàleg entre establishment i 15-M, entre emprenyats i indignats, assajat divendres entre Mas i David Fernàndez. Acemoglu i Robinson diuen que triomfen els països que obren el sistema perquè hi llueixi la iniciativa individual i col·lectiva i que fracassen els que sucumbeixen a elits que es protegeixen per mantenir l' statu quo . Un complicat equilibri entre liberalisme i esquerra transformadora que els catalans han intuït i amb què Mas arrenca el segon mandat.