Un nou començament
PolitòlegS’esperava que aquesta vegada la cerimònia seria deslluïda perquè en comptes dels habituals centenars de milers d’assistents d’arreu del país hi havia uns milers de banderes i tothom amb mascareta. Però va ser més emotiva i més emfàtica que moltes de les anteriors al cridar a la unitat nacional. La jove poeta Amanda Gorman ho va dir en dos versos: “Tot i que la democràcia pot estar permanentment endarrerida, mai no és derrotada”. La reacció al cop d’opereta de fa dues setmanes ha demostrat una notable capacitat de recuperació de les institucions, la seva vitalitat per tornar a funcionar.
En el seu discurs més famós, Abraham Lincoln va fer una crida als “millors àngels de la nostra naturalesa”. Però uns mesos després va esclatar una de les guerres civils més mortíferes de la història de la humanitat. Durant la majoria dels 230 anys dels EUA, han predominat els pitjors dimonis de la nostra natura. Les eleccions disputades, l’agressió verbal il·limitada dels polítics, el bloqueig mutu entre Presidència i Congrés, la paràlisi legislativa, els tancaments temporals de governs, la violència política, com tot el que hem vist en els darrers quatre anys, no són una aberració en la política nord-americana. Ni tan sols una anomalia, sinó components de la principal tradició política nacional.
L’únic llarg període en què els dos partits principals van col·laborar regularment i es van comportar com a patriotes van ser els cinquanta anys en què els EUA van ser amenaçats pels nazis alemanys i els comunistes soviètics. La por a l’amenaça externa va calmar la lluita interna. Però després de guanyar la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, els dimonis domèstics es van tornar a activar.
Queda per veure si els catastròfics quatre anys de Trump, l’alarma per l’assalt al Congrés, així com la pandèmia, que, com ha recordat Biden, ja ha causat més morts en un any que tota la Segona Guerra Mundial, poden generar un nou començament. L’ambient de la inauguració va mostrar renovació i pot generar optimisme. Dels onze que van jurar, parlar o cantar, sis eren dones, incloses dues d’origen africà i dues llatines. Biden va insistir a ser el president de tothom. L’actitud institucional i constructiva del vicepresident sortint, l’exlíder del Senat i altres alts càrrecs republicans sembla suggerir que hi haurà canvis a l’oposició. Modestament, aposto que Trump no es presentarà d’aquí quatre anys. Si més no, ens hem tret un pes pesant del damunt.
