Un nou bunyol cuinat a TV3
En la sobredosi d’espais de cuina que es fan a TV3, la televisió pública ha decidit rematar els espectadors amb Cuina com puguis, una competició per eliminatòria entre vuit famosos. Els participants tenen els ingredients dels quals disposen habitualment a la seva nevera i s’han d’ajustar als condicionants que imposa Marc Ribas, que fa de director de pista del circ. Dos experts més acompanyen el xef en la tasca d’avaluar els plats resultants. Els dos rivals poden complicar-se la vida entre ells i ser víctimes d’obstacles i destorbs. No és un programa gastronòmic, sinó un concurs on es juga amb el menjar matusserament; tot i que, en el súmmum del despropòsit, pel mig ens van donar la recepta per fer llibrets.
Cuina com puguis és un altre nyap cuinat a TV3, en la col·lecció de formats estúpids que comencen a empatxar els espectadors. Si ahir parlàvem d’Invictus com a última ximpleria de RTVE, aquest serveix d’exemple per la televisió catalana. El concurs, més enllà de no tenir cap sentit en una televisió pública, recorre al concepte anodí de famós per caure en formats amb poca ànima que s’alimenten del joc que donen un ventall de personatges comodí que teòricament han de servir com a reclam. La primera edició va suposar el retorn de Joel Díaz a TV3 després del Zona Franca, que competia amb Andreu Juanola. En les posteriors emissions hi participaran Miki Núñez, Marta Torné, el Mag Lari, Karmele Marchante, Charlie Pee i Tomàs Molina. L’home del temps tornarà a la pantalla després de la seva fugaç singladura política.
Cuina com puguis no té ritme, és tronadet i no fa gràcia. Fins i tot sembla que li faci mandra al presentador. Tornem a trobar persones adultes participant de dinàmiques infantils. Pel que sembla, les televisions estan disposades a convertir la programació d’estiu en una mena de campaments d’esplai per a madurets. Busca el pastitxo. Al preu que va l’oli, fins i tot feia mal de veure com en malbarataven dues ampolles per fregir uns llibrets que, amb tota la intenció del programa, “eren una merda”, segons les paraules de Marc Ribas. No era cap sorpresa. És el que promou el concurs lligant les extremitats dels concursants, dificultant-los la vista o donant-los material d’oficina com a estris per cuinar. Cuina com puguis és a la gastronomia el mateix que un plat de nata a la cara d’un pallasso. Costa d’entendre que el presentador, que fins ara semblava mantenir certa voluntat per popularitzar i dignificar la cultura culinària, ara es presti a aquesta bajanada en què el propòsit és fer malbé el menjar.
Fa uns mesos, vam llegir la notícia que la CCMA havia obert un procés de licitació per monitorar la reputació en línia de l’ens públic amb un contracte amb un pressupost base de 233.740 euros. És paradoxal que mentre vigila el prestigi digital per una banda, per una altra es carregui el prestigi televisiu amb aquests formats propis d’una tele privada xarona. I, mentrestant, les grans marques històriques de la cadena van quedant econòmicament escanyades i diluïdes a la graella en benefici d’aquests bunyols.
