Quina manera d’arribar a Nadal, havent perdut els últims tres partits de Lliga a casa, havent sumat 5 dels últims 21 punts possibles i, com a conseqüència, havent cedit el lideratge a l'Atlètic de Madrid i el Madrid. I, tot i això, dissabte l’equip va estar molt millor contra els matalassers que no ho havia estat contra el Las Palmas i el Leganés.
La Lliga no està perduda (el calendari posa plom a les cames de tothom, no només del Barça) i a la Lliga de Campions és, de moment, el segon millor del continent. Però la crua realitat és que el Barça va escàs de rendiment i de concentració, perquè per ratllar a l’altura de l’enlluernador inici de temporada cal que tot l’equip estigui al 100% tot el partit. I l’única manera d’assegurar aquest desgast és tenint una plantilla més competitiva. El Barça viu dels joves cracs que estan madurant sobre la marxa, i a aquests nois no se’ls pot demanar més.
Les limitacions econòmiques del club es continuen traslladant a l’equip. I les limitacions institucionals es traslladen a l’ambient. Laporta ha partit peres amb la grada d’animació i ara ha hagut de demanar als socis que animin, després d’haver pensat en Montjuïc com un munyidor de turistes i sense haver fet cap esforç per construir una llar càlida provisional, perquè el missatge era que no ens n'adonaríem que ja tornaríem a ser al Camp Nou. De les multes als constructors turcs per cada dia de retard res no se’n sap, igual que de les comissions als aconseguidors, que Laporta va prometre en campanya que s’explicarien. El president del Barça s’exhibeix al Liceu, però es parapeta darrere la pantalla d’una altra assemblea telemàtica, i ens desitja bon Nadal. Del 2025, ja en parlarem.
