Els nostres nous “nous catalans”
BarcelonaQuan Paco Candel va escriure 'Els altres catalans' el 1964 el món era un altre i als carrers grisos tothom tenia una aparença semblant. La seva crònica valenta sobre els immigrants de la segona meitat del segle XX que malvivien als suburbis de Barcelona estava escrita des del coneixement de primera mà d’un nen de Cases Altes que havia viscut a les barraques de Montjuïc i era ciutadà de Catalunya amb els pocs drets polítics i socials del moment teòricament reconeguts. D’això fa 55 anys i Catalunya, Espanya i el món són ara més diversos que mai, però la immigració continua sent un assumpte complex amb un fort impacte social. Avui hi continua havent immigrants de primera i de segona, i com diu Safia Elaadam, una noia catalana de 24 anys de família marroquina, "hem de començar a entendre que els espanyols i catalans ja no són només blancs i catòlics, i que vivim en una societat multicultural i multiracial”.
De fet, amb la llei a la mà, ni el naixement, ni el casament, ni tenir fills espanyols donen automàticament la nacionalitat a una persona de pares nascuts fora d’Espanya, i avui hem volgut posar-ho en evidència i donar veu als que no poden anar a les urnes per fer-se escoltar. Hem entrevistat persones que construeixen cada dia aquest país, al qual van arribar còmodament en un avió o jugant-se la pell en una barca de goma enganyats per una màfia.
Un cop més el periodisme ens mostra que cada individu, cada vida, té una història apassionant per explicar. Ells ens parlen de com veuen la seva nova societat i ens adverteixen d’uns tics amb els quals massa sovint els convertim en estranys de tan acostumats com estem a l’homogeneïtat.
Tots han tingut i tenen un somni, que alguns han complert i d’altres han vist amargament com desapareixia, com si es tractés d’un miratge. Treballen al basar, a l’obrador de la pastisseria, a la cooperativa Diomcoop amb gent que ha deixat el 'top manta', al laboratori o a la seva innovadora empresa. Alguns no havien anat a l’escola i altres són intel·lectuals nòmades formats a les universitats europees. Molts tenen vides estables amb família i una bona feina, han pogut estudiar i visiten els seus països d’origen; alguns formen part de les elits i altres viuen a l’ombra, com Dembo Fathy, que va travessar l’estret de Gibraltar en una barca de platja. Havia marxat del Senegal amb quatre companys i només ell va arribar a Europa. Pensa que ja ha passat el més difícil, i en l’any que ha viscut a Catalunya s’ha espavilat per sobreviure sense papers. Treballa als boscos del Maresme i guanya entre 25 i 30 euros al dia. Explica satisfet com ha aconseguit enviar més de 100 euros a la família i repeteix que no vol ajudes sinó papers.
Els drets polítics no els preocupen a tots de la mateixa manera. De fet, la Yong Qin Wu és xinesa, no ha votat mai i no ho troba a faltar, tot i que voldria que els seus descendents puguin fer-ho. En canvi, a Sven Huber –que va néixer a Alemanya però és a Barcelona on ha viscut més anys de la seva vida– li sembla injust no poder votar al país on ha format la seva família i ha creat una 'start-up', i voldria tenir l’opció d’influir per ajudar a construir un futur millor a la seva terra d’acollida.
