La nostra tapeta de cocaïna de l’àvia amb bitllet de cinc euros del mitjó de Cal Tonet

“Un bar de Valladolid ofereix una tapa que són dues ratlles de cocaïna”, llegeixo. I la tapa, esclar, ha aixecat –ja em perdonaran l’expressió– polseguera. Que ningú s’espanti. No és que et posin una clenxa com a benvinguda, amb un bitllet de cinc euros enrotllat al costat, sinó que és una clenxa falsa. Allò que en la cuina moderna en diem un “enganya-ull”. En realitat és sucre. Jonathan Casero, el creatiu amo del bar, diu: “Més que cuiner em considero hostaler i artista”. Hi ha qui vol que retiri el plat de la carta immediatament.

Qui vol això dirà que hi ha enganya-ulls i enganya-ulls. I que una cosa és el mític biquini del Disfrutar, que no és un biquini però ho sembla, i una altra cosa és un enganya-ull que faci veure que et posen dues clenxes falses, quan la cocaïna és il·legal. Però jo diré que no. Que l’emprenedor Jonathan no fa més que continuar amb una tradició secular. ¿Que per ventura, fins fa poc, els nens no es compraven cigarretes de xocolata? Es van prohibir, però perquè sembla que incitaven els menors al tabaquisme. ¿I que no hi ha el Pinky, el fals cava per a nens, també? Per no parlar, esclar, de les caques de xocolata.

Jo, al Jonathan, l'única cosa que li diria és que ho fes bé. ¿Dues ratlles al plat? Sisplau. Per fer l’enganya-ull com Déu mana, el plat no ha de ser un plat. Ha de ser un cedé o un mirall. Al costat, amb els coberts (ganivet, forquilla, cullera…), hi ha d’haver un bitllet de cinc euros enrotllat, perquè el client se serveixi. El cambrer, quan vingués a prendre nota, diria: “I fora de carta tenim heroïna acabada a la taula”. I llavors portaria un carro amb xeringa, fogonet, cullereta de postres… Mentre preparés el plat (escalfant el líquid al fogonet amb la cullera) sonaria –per fer l’experiència totalment immersiva– "Más chutes no", i demanaria al comensal que s’arremangués la màniga. Espero que una idea com aquesta maduri, de cara a la candidatura Catalunya Regió Gastronòmica 2025.