La perspectiva d’indults per als presos polítics catalans ha reobert el debat sobre l’estratègia a seguir per avançar cap a la República Catalana. Novament temes com el diàleg o la unilateralitat semblen esquerdar el bloc sobiranista, fins a posar en perill el projecte.
Des d’AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana) som conscients d’aquestes discrepàncies, però volem destacar que són del tot naturals, i fins i tot enriquidores, en un procés tan complex com el que estem empenyent. Hi ha pocs precedents d’una revolta pacífica i democràtica d’una minoria nacional dins un estat que la reprimeix brutalment (per via política, policial, judicial, econòmica...) però que conserva encara un reconeixement internacional com a democràcia parlamentària. Un estat que la tardor del 2017 va aturar l’embat, però a costa de desemmascarar les rèmores d’un franquisme que no s'ha superat mai del tot que l’estan minant internacionalment i afeblint internament.
Són, doncs, ben raonables les expectatives d’aconseguir la República Catalana, basades en la consolidada i ampliada majoria parlamentària i sobretot en un suport cívic i ciutadà que continua mostrant-se resistent i actiu. Però cal una acció política que combini negociació, confrontació, mobilització, iniciatives jurídiques i accions internacionals, sobre la qual no podem esperar unanimitats ni consensos espontanis. Caldran propostes, anàlisi i debat. Potser viciats per recels personals o ànsies de poder. Però inevitables i saludables.
En aquest sentit, AExRC ha impulsat en el darrer any un Seminari d’Esquerres I-S-R (independentistes, sobiranistes, republicanes) format per 25 persones significatives de diversos partits, sindicats i entitats en què mensualment hem debatut sobre l’amnistia, l’autodeterminació, les millores socials o el règim del 78. Ha palesat que la coincidència final és possible partint de posicions ben diverses. Però sobretot ha reafirmat que la confluència I-S-R és possible i necessària en la triple lluita democràtica, nacional i social que deslliurem.
El balanç polític dels últims mesos és clarificador i tot fa pensar que en els que venen s’acceleraran les actuacions, que sens dubte generaran discrepàncies. Però els objectius compartits i la pressió de la ciutadania ens obliguen a trobar les coincidències.
Josep Ferrer (president AExRC), Teresa García (MES), Antoni Morral (Junts per Catalunya), Joan Josep Nuet (EUiA) i Isaac Peraire (ERC)
