'Non plus ultra', però pocs

Diumenge va ser un bon dia per a la democràcia espanyola. L’Espanya rància convocada per la dreta de la hipèrbole de Casado, la ultradreta de sempre i la dreta disfressada de liberal de Rivera no va aconseguir la gran manifestació que volia. Ni els autobusos gratuïts, ni la retòrica patriotera contra Sánchez i el diàleg amb els partits catalans van servir per veure una mostra de força indiscutible del carrer. Sánchez surt viu de l’andanada de la dreta i guanya oxigen per fer política. És moment de jugar-se-la pel diàleg, i l’opinió pública espanyola sembla més cansada del que diu la dreta del discurs de l’odi i la reacció que pretén sufocar el sobiranisme a cops de maça judicial i d’insults. Sánchez té una nova oportunitat d’obrir línies de diàleg amb el Govern i aquest té la responsabilitat de fer el possible per establir el marc d’una negociació. Ningú creu que sigui fàcil, ni còmode, a les portes del judici dels líders independentistes, que està bastit sobre una instrucció polititzada, basada en la revenja i construïda sobre un relat de violència inexistent. El fracàs relatiu de la manifestació de Colón, lluny d'acabar amb Sánchez, li dona un marge que haurà de saber utilitzar si ha d'acabar sent, com pretén, l’home de la segona Transició o de la consolidació de la democràcia espanyola. El sobiranisme realista, que no creu en el com pitjor millor, ho haurà de tenir en compte. La perspectiva d’una victòria de les tres dretes no és altra que veure arrasat l’autogovern.