No volen el Barça a la final

PeriodistaArriba el moment clau de la Copa del Rei. Queden quatre equips: el Barça, el València, el Sevilla i el Leganés, i només dos seran a la final del 21 d’abril. Perquè aquest any ja tenim data per a la final. Ara només falta la seu. I serà més complicat que mai perquè enguany proven una fórmula nova: la final es jugarà coincidint amb la 34a jornada de Lliga. I els dos equips finalistes ajornaran el seu partit unes setmanes, fins al 9 de maig.

I on es jugarà la final? En principi s’haurien de descartar tots els camps d’equips que juguin a casa aquella jornada, entre els quals hi ha l’Atlètic de Madrid i l’Athletic de Bilbao. Una opció podria ser el Sánchez Pizjuán de Sevilla; Mestalla, a València, o el Camp Nou, a Barcelona; tres estadis de tres equips que justament són en aquestes semifinals. El Madrid juga a fora però ja us puc avançar que el Santiago Bernabéu no serà la seu de la final... si hi arriba el Barça.

Perquè aquesta és la clau de tota l’equació, que el Barça arribi a la final. Ja fa uns quants anys que això passa i tothom sap les conseqüències que té. I en el moment actual que estem vivint, encara més. En un any en què es vol potenciar la final, donar-li un protagonisme que no ha tingut en les últimes edicions, ajornant partits de Lliga i convertint la Copa en el primer títol de la temporada abans que acabi la mateixa Lliga i la final de la Champions, hi ha realment por que es converteixi novament en una acció reivindicativa de l’independentisme.

La Federació Espanyola viu un moment de crisi i una mena de buit de poder amb una junta gestora presidida pel senyor Juan Luis Larrea i amb Ángel María Villar en llibertat sota fiança. A la casa reial no li fa cap gràcia que Felip VI hagi de tornar a aguantar una xiulada a l’himne en una nova edició en què la política cobri més protagonisme que el futbol. I més quan un dels escenaris més lògics per jugar la final podria ser el Camp Nou. En cas que el Barça arribi a la final, seria una de les opcions juntament amb el Sánchez Pizjuán si el Sevilla elimina el Leganés.

Perquè una de les grans mentides de la vida i que repeteixen de manera interessada quan els convé des de Madrid és el discurs que no s’ha de barrejar política i futbol. Una fal·làcia perquè és obvi que en un partit en què sona l’himne de l’estat espanyol a l’inici i que és presidit pel rei d’Espanya ja és tota una declaració d’intencions polítiques. Per tant, el comportament del públic no deixa de ser una reacció als protocols d’aquest partit.