No tot s'hi val
Aquests darrers dies ens ha arribat la notícia que quatre alts càrrecs de Salut durant la pandèmia de covid-19 es troben immersos en una investigació judicial oberta per un presumpte retard en la vacunació covid-19 als agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en servei a Catalunya: Carmen Cabezas, exsubdirectora de Promoció de la Salut i actual secretària de Salut Pública; Adrià Comella, exdirector del CatSalut; Sara Manjón, exdirectora de l’àrea d’organitzacions i professionals del CatSalut, i Xavier Rodríguez, exdirector de serveis del departament de Salut.
Davant d'aquesta notícia, hi ha hagut un ferm i unànime sentiment i reacció d’indignació de tot el sector de la salut a Catalunya.
El covid-19 ens va sacsejar físicament, emocionalment i socialment, i tots vam aprendre a gestionar un entorn d’incertesa i a trobar la manera de fer pinya administració, organitzacions, professionals i ciutadania, centrant-nos en un objectiu comú, respectant les capacitats de decisió de cadascú i interpel·lant-nos en l’interès col·lectiu. I a Catalunya el que en diem el model sanitari català en va ser un referent. Treballar en xarxa, des de la pluralitat i el compromís professional, i amb el conjunt de la societat civil va permetre sumar esforços, accelerar canvis i innovar en les respostes.
I un exemple d’això van ser les vacunes i la campanya de vacunació. Van marcar un punt d’inflexió i vam començar a veure la llum al final del túnel. Empreses farmacèutiques, investigadors, organitzacions i professionals van treballar-hi plegats; l’administració va liderar una campanya de vacunació amb criteris de prioritat avalats científicament i socialment; els centres i els professionals van centrar els seus esforços a accelerar la seva dispensació des de la proximitat territorial i amb la màxima celeritat, i la ciutadania hi va respondre amb civisme i responsabilitat.
Ara quan mirem enrere encara hi donem més valor i ens en sentim orgullosos. Però s’estabilitza la pandèmia, i malauradament tenim tendència a tornar a l’individualisme i a les reivindicacions tradicionals i particulars. I si ens fem una anàlisi introspectiva i del nostre entorn, veiem que realment és així. Però alguna cosa ens ha quedat i som conscients que hem de canviar.
Tanmateix, aquesta tendència cal no confondre-la amb la malícia, amb les males intencions. Això és una altra cosa. Això és el que hi ha darrere la intencionalitat del procés obert sobre el presumpte retard en la vacunació covid-19 als agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en servei a Catalunya. En tot moment la campanya de vacunació a Catalunya va seguir els criteris establerts per garantir la màxima eficàcia i equitat en l’accés, i els que coneixem les persones que la van liderar no en tenim cap dubte. No tenim cap dubte de la Carmen, l’Adrià, la Sara i el Xavier, i tot l’equip de la conselleria i el departament de Salut.
Persones fermes, professionalment i personalment compromeses, que van estar al peu del canó en tot moment, i que amb proximitat va ser referents per al sector durant uns mesos molt durs.
La realitat uneix, el partidisme intencionat separa. Ens calen al capdavant més persones d’honor i qualitat humana que personatges d’èpica i moviments tòxics.
El crit unànime de suport i reconeixement del sector ho avala. No tot s’hi val, no tot ho podem permetre, cal alçar la veu per dir que aquest no és el camí, cal recuperar el valor de la bondat, i fer-ho junts i amb visibilitat.