No te la treguis!

Ens en queda, ja, un record boirós, d’allò de la pandèmia. La vam passar millor o pitjor segons si ens vam quedar sense feina i segons la casa que teníem. Si teníem un trosset de jardí, de terrassa o balconet, va ser diferent que si vivíem en un pis fosc i petit sense cap gos per treure a passeig. Molta gent va pensar, llavors, d’anar-se’n a viure a “les comarques despoblades”, a la segona residència (els que en tenien) i teletreballar.

D’això només en queden els deutes dels restauradors, el negoci d’Amazon, algunes empreses tancades i, esclar, la mascareta al tren. Entenc molt bé que aquest virus maligne no ens atacarà al teatre, al cine, a la botiga, al parc d’atraccions, al concert de Roger Waters que no em perdré, al concert del Torío al Luz de Gas que tampoc em perdré, al restaurant, a l’emprovador, a la discreta recepció de la França Xica, al supermercat en hora punta o en una mani. El virus maligne distingeix i només ens ataca al transport públic. Per exemple, el taxi. El virus nota molt bé si el conductor és un taxista o si, en canvi, és un senyor d’aquests de Blablacar, que comparteixen despeses de trajecte. En el primer cas, t’infecta. En el segon, no. També comprèn que si vas en avió pot atacar-te (excepte quan menges, que llavors s’espera). Al vagó de metro t’ataca. Encara que sigui de matinada i hi viatgis tu sol amb un atracador i prou. En canvi, sap molt bé que quan surtis del metro, per molta gent que hi hagi a l’exterior, junta, fent botelló, no ha d’atacar.

És per això que les nostres autoritats ens fan anar, encara, amb mascareta al transport públic i és per això que la majoria de joves que van en transport públic i no se la posen, com tampoc se la posen a classe, per exemple, no saben que estan a punt de causar una terrible nova catàstrofe que ens confinarà de nou. Però aguantem. És pel nostre bé.