No estem per tirar coets

Entenc el disgust del sector pirotècnic davant la prohibició dels seus productes per la revetlla de Sant Joan en determinats municipis, però no estem per tirar coets. Ni per fer fogueres, ni per tirar petards. Amb les condicions extremes de calor i de sequera, el que comença com un joc pot acabar en un incendi de milers d’hectàrees. És de sentit comú que fan bé els ajuntaments que han posat limitacions, perquè ja portem més de dos-cents incendis en cinc dies. La serra de Collserola, rodejada per milions de persones, fa patir especialment.

Les restriccions d’ús de pirotècnia i de fogueres d’aquests dies han reforçat el debat de cada any quan arriba Sant Joan sobre les molèsties que causen les explosions en persones i animals. A aquestes altures, em sembla clar que no pot ser que per divertir-nos haguem de perjudicar els altres i que, en un món que ja és prou sorollós, les detonacions ja no fan cap gràcia, per més tradicionals que hagin estat.

Ara bé, el civisme durant la revetlla de dijous a la nit no es mesurarà només en decibels, sinó també en tones d’escombraries, sobretot a les platges, i aquí tenim les de perdre, especialment a la ciutat, on sembla que tot s’hi val. És un contrasentit que fa mal que, com més conscienciats estem de la necessitat de no contaminar, limitar els plàstics i protegir el medi ambient, sobretot els més joves, més embrutem. No cal que arribi Sant Joan per veure, als carrers, de matinada, llaunes, copes de plàstic o ampolles deixades per terra o als portals al final d’un botelló, gairebé com si la gracieta final fos dir allò de “Ja vindrà un altre que ho reculli”. I això que a molt pocs metres sovint hi ha una paperera.

Antoni Bassas és periodista