Què no és territori espanyol (segons Marlaska)
En les prolixes, però confuses, explicacions amb què el ministeri espanyol de l'Interior intenta fugir d'estudi sobre la matança de migrants a Melilla, l'argument de més pes és que cap de les víctimes no va caure ni va morir dins territori espanyol. A fi de deixar ben establerta aquesta premissa, el ministre Marlaska i l'estructura que dirigeix s'escarrassen a aclarir què és i, sobretot, què no és territori espanyol en l'escenari del crim. Ho fan amb una precisió tan mil·limètrica i obsessiva que les explicacions naufraguen precisament en els seus tecnicismes.
Així, a la tanca de Melilla hi ha una dita “zona de trànsit” que en realitat és un passadís estret, on van accedir els migrants després de passar una porta amb l'ajut d'una cisalla i una serra radial: doncs bé, el ministeri de l'Interior vol que sapiguem que ni aquesta porta ni aquest passadís (on els subsaharians van ser agredits sense mesura ni contemplacions per la gendarmeria marroquina) eren territori espanyol. Les imatges dels vídeos que circulen d'aquells fets inclouen pots de fum disparats contra una multitud que intentava enfilar-se per la tanca, imatges de migrants arrossegats i colpejats salvatgement a terra, d'altres a qui tornaven a colpejar amb porres quan intentaven aixecar-se, etc. Després d'això, molts d'ells, malferits, van ser acaramullats en un pati, com si fossin animals morts en un escorxador. Una vegada allà, mig morts, els van seguir pegant, fins que 23 van acabar de morir. Doncs bé, Marlaska i el ministeri de l'Interior volen deixar ben clar que aquest pati tampoc era territori espanyol.
La pruïja per desespanyolitzar els llocs de la infàmia els du a obviar la qüestió principal, i és que allà 23 persones indefenses van ser assassinades per policies armats. Ja sabem que les vides humanes, especialment les dels pobres, els són indiferents als ministres de l'Interior i als policies zelosos del compliment del seu deure (per ocupar tant una responsabilitat com l'altra és necessari tenir una empatia diguem que limitada), però l'intent de contenir l'escàndol de Melilla no li està funcionant a Marlaska: diguem que en un primer moment va aconseguir alentir-lo, però el reportatge de la BBC, la pressió dels socis de govern de Podem (afegida a la del PP, d'un cinisme extraordinari) i les denúncies d'organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional i Human Rights Watch estan estrenyent un setge entorn de Marlaska que pot acabar en algun cessament o dimissió (no la del ministre, segurament). A la vegada, aquests fets, i la gestió que se n'ha fet des d'Interior, fan que el govern d'Espanya s'assembli, en matèria migratòria, al govern neofeixista de Giorgia Meloni i Matteo Salvini (a més de tornar a deixar en evidència la incapacitat de la Unió Europea per construir una política migratòria comuna que respongui a les idees de progrés i democràcia que se suposa que representa). Marlaska, de moment, no sap anar més enllà de dir que van ser assassinats, sí, però no en territori espanyol.