No som aliens al patiment humà, als conflictes, als desastres naturals, a algunes de les catàstrofes més grans i més greus del món. Vam ser-hi quan van esclatar els combats a Khartum, al Sudan, quan plovien bombes sobre Ucraïna, quan els terratrèmols van arrasar el sud de Turquia i el nord de Síria, quan la Banya d'Àfrica s'enfrontava a la seva pitjor sequera en anys. I la llista continua.
Però com a dirigents d'algunes de les organitzacions humanitàries més grans del món, no hem vist res semblant al setge de Gaza. En els més de dos mesos transcorreguts des de l'espantós atac contra Israel en què van morir més de 1.200 persones i gairebé 240 van ser preses com a ostatges, prop de 20.000 gazatins –entre els quals més de 7.500 nens– han perdut la vida, segons el ministeri de Salut de Gaza. En aquest conflicte s'ha informat de la mort de més nens que en tots els grans conflictes mundials de l'any passat junts.
Les atrocitats comeses per Hamàs el 7 d'octubre van ser inconcebibles i depravades, i la presa i la retenció d'ostatges és abominable. Les crides a favor del seu alliberament són urgents i estan justificades. Però el dret a la defensa pròpia no exigeix ni pot exigir que es deslliuri aquest malson humanitari sobre milions de civils. No és un camí cap a la rendició de comptes, la sanació o la pau. En cap altra guerra d'aquest segle els civils no s'han vist tan atrapats, sense cap via ni opció d'escapar per salvar-se ells mateixos i els seus fills.
La majoria de les nostres organitzacions fa dècades que operen a Gaza. Però no podem fer res remotament adequat per abordar el nivell de patiment allà sense un alto el foc immediat i total, així com la fi del setge. Els bombardejos aeris han impossibilitat la nostra feina. La retenció d'aigua, combustible, aliments i altres béns bàsics ha creat una enorme escala de necessitats que l'ajuda no pot compensar.
Els líders mundials –i sobretot el govern dels Estats Units– han de comprendre que no podem salvar vides en aquestes condicions. Avui cal un canvi significatiu en l'enfocament del govern nord-americà per treure Gaza d'aquest abisme.
Per començar, el govern de Biden ha de posar fi a la seva interferència diplomàtica a les Nacions Unides, on bloqueja les crides a favor d'un cessament al foc.
Des que va acabar la pausa en els combats, estem presenciant novament un nivell excepcionalment alt de bombardejos, i cada vegada amb més ferocitat. Les poques zones que queden a Gaza lliures de bombardejos es redueixen cada hora, i obliguen cada cop més civils a buscar una seguretat que no existeix. Més del 80% dels 2,3 milions de gazatins ara estan desplaçats. La més recent ofensiva israeliana els obliga ara a agrupar-se en una porció de terra diminuta.
Els bombardejos no són l'única cosa que escapça de manera brutal tantes vides. El setge i els bloquejos que envolten Gaza han provocat una escassetat greu d'aliments, retallades de subministraments mèdics i electricitat, així com manca d'aigua potable. Gairebé no hi ha atenció mèdica a l'enclavament i pocs medicaments. Els cirurgians treballen a la llum dels mòbils, sense anestèsia. Utilitzen draps de cuina com a benes. El risc d'onades de malalties infeccioses i transmeses a través de l'aigua augmentarà en les condicions cada vegada més amuntegades en què viuen els desplaçats.
Un dels nostres col·legues a Gaza va descriure fa poc com va ser de difícil alimentar un nadó orfe que havia estat rescatat d'entre la runa d'un atac aeri. El nadó feia dies que no menjava després de la mort de la seva mare. Els nostres col·legues només van poder aconseguir llet en pols –no llet de fórmula, ni llet materna, ni un aliment infantil adequat des del punt de vista nutricional– per evitar que morís de gana.
Abans de la guerra, calien centenars de camions d'ajuda al dia per mantenir l'existència quotidiana dels gazatins. Durant els dos mesos transcorreguts des del començament de la guerra, només ha arribat a Gaza una petita part d'aquesta ajuda. Però, encara que es permetés l'entrada de més ajuda, la nostra feina a Gaza depèn del fet que els nostres equips es puguin desplaçar amb seguretat per instal·lar magatzems, refugis, dispensaris, escoles i infraestructures d'aigua, sanejament i higiene.
Avui, els membres del nostre personal no n'estan segurs. Ens diuen que estan prenent la decisió diària de quedar-se amb les famílies en un sol lloc per poder morir junts o sortir a buscar aigua i menjar.
Entre els dirigents de Washington es parla de manera constant sobre preparar-se per al “dia després”. Però si aquest bombardeig i setge incessants continuen, no hi haurà un “dia després” per a Gaza. Serà massa tard. Centenars de milers de vides pengen avui d'un fil.
Fins ara la diplomàcia nord-americana en aquesta guerra no ha complert els objectius que el president Joe Biden ha transmès: protecció de civils innocents, compliment del dret humanitari, més entrega d'ajuda. Per aturar l'apocalíptica caiguda lliure de Gaza, el govern de Biden ha de prendre mesures tangibles, com ho fa en altres conflictes, per apujar l'aposta amb totes les parts en conflicte i els països limítrofs.
El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, va dir una vegada sobre la guerra a Ucraïna que l'atac a la calefacció, l'aigua i l'electricitat era una “brutalització del poble ucraïnès” i una “barbaritat”. El govern de Biden hauria de reconèixer que això mateix passa a Gaza. Tot i que ha anunciat mesures per dissuadir la violència contra els civils palestins a Cisjordània, Blinken i els seus col·legues haurien d'exercir una pressió similar per aturar també la violència contra els civils a Gaza.
Els esdeveniments esfereïdors que s'estan desenvolupant davant dels nostres ulls estan donant forma a una narrativa global que, si no canvia, revelarà un llegat d'indiferència davant un patiment indicible, de parcialitat en l'aplicació de les lleis del conflicte i d'impunitat per als actors que violen el dret internacional humanitari.
El govern dels Estats Units ha d'actuar ara i lluitar per la humanitat.
Copyright The New York Times
