“Aquí no s’espia” (Rialles)

Si el Consell d’Europa va posar Espanya i Turquia al mateix informe per haver limitat la llibertat d’expressió dels polítics, ara serà una comissió del Parlament Europeu la que investigarà Hongria, Polònia i Espanya per haver fet servir el programa d’espionatge Pegasus. La democràcia espanyola continua donant senyals de deficiència. Res, però, que inquieti la somrient ministra portaveu, Isabel Rodríguez: “Aquí no s’espia si no és a l’empara de la llei i el dret”.

Com si a l’estat profund l’amoïnés gaire l’empara de la llei i el dret. El dret es pot fabricar a mida. Van tancar preventivament a la presó dos líders socials per haver fet el que en cap democràcia europea els hauria portat a la presó, i van acusar de rebel·lió i condemnar per sedició la presidenta del Parlament i mig Govern. I com ho van fer? Recordin l’encara president del CGPJ, Carlos Lesmes, que en presència de Felip de Borbó va proclamar, el 5 de setembre de 2017, que a l’article 2 de la Constitució “hi té residència el fonament constitucional de la indissoluble unitat de la nació espanyola, com a basament últim, nuclear i irreductible" de tot el dret d’un estat. No els drets humans o les llibertats fonamentals, no. La unitat d’Espanya.

Comprendran que, davant d’això, espiar un rival polític és menudalla. Que fa 48 anys un president dels Estats Units hagués de dimitir per espionatge i avui un cas pitjor no faci perdre el son a la Moncloa (ni a la UE, que ho declara assumpte intern), ens diu en què han anat convertint la democràcia. “Aquí no s’espia”, diu. Durant el franquisme deien “aquí no es tortura”.