Em miro la puntuació de Catalunya en un nou volum de l'informe PISA on s’analitzava el pensament creatiu dels estudiants de 15 anys. El defineixen com a “la competència per implicar-se de manera productiva en la generació, avaluació i millora d'idees que puguin donar lloc a solucions originals i efectives, avenços en el coneixement i expressions impactants de la imaginació”. Pel que fa a mi, no m’he implicat mai (de manera productiva) en la generació, ni l’avaluació, ni molt menys la millora d’idees. Mai he pogut donar lloc a solucions originals, ni molt menys efectives. Sí, avenços en el coneixement n’he fet algun, i he, potser, comès expressions de la imaginació, però, pel bé de tothom, puc dir i afirmar que no eren impactants.
Les proves que s’havien de fer per demostrar tot això, confesso que m’han semblat fàcils i divertides. Hi havia una fotografia i havies de posar-li tres títols, ben diferents. Quin joc més boig! Jo hauria fet la primera molt òbvia, la segona, molt cursi i la tercera, incongruent. També s’havien d’escriure vuit línies de sinopsi per a una pel·lícula amb un personatge anomenat Leo que dialogava amb un robot intel·ligent, anomenat Rob.
Moltes vegades, quan entro en pàgines d’internet, hi ha una llegenda que diu: “No soc un robot”. Ho fan perquè demostris que ets una persona. Jo sempre tinc por de clicar la casella. Ho puc demostrar? Aquesta és la veritable prova de l’informe PISA. Demostrar que no soc un robot. O no arribar-ho a demostrar. Em creuen? I si tots són uns robots i jo no soc un robot, per força soc un robot? No, no soc un robot. M’han de creure. Perquè si em creuen és que són uns robots. Però ho diran, que són uns robots? No soc un robot.
