9/11: No crec que renunciar sigui un gran sacrifici per al president Mas

En canvi, crec que seria una derrota incalculable per al procés. Des del punt de vista personal, em fa l’efecte que per a algú que no està en política per una vocació invencible sinó per una rara i luterana concepció de la responsabilitat individual, fer un pas enrere seria fins i tot una alleujament. Enmig de la crueltat dels adversaris -hi ha una obra de teatre que ofereix la possibilitat d’afusellar-lo!- i la incomprensió i la gasiveria de part dels propis. Però el procés que es pot refermar aquest dilluns al matí al Parlament és tan delicat i tan difícil que necessita a tothom i li és imprescindible jugar amb les millors cartes. Començar amb una amputació, amb un veto, dient que hi ha una persona i un sector que no hi tenen lloc, que han de ser apartats, a més de ser una injustícia és un error immens, si l’objectiu és la independència. Sóc dels qui entendrien humanament que el president Mas fes un pas enrere. Però també sóc dels qui ho lamentarien profundament, encara que fos d’una manera egoista. Ell ho pot desitjar. Nosaltres no ens ho podem permetre. I crec que en aquest nosaltres hi participa tothom qui vol fer el camí cap a la independència en les millors condicions possibles.