El departament d’Ensenyament envia una circular als centres educatius amb mesures perquè els nostres estimats plançons no ens tornin insolats de l’escola i l’institut. Una d’elles és “planificar les tasques més pesades a les hores de menys calor”, cosa que seria possible si estiguéssim parlant d’una escola només amb una sola classe. Si no, per donar compliment a la normativa, Ensenyament ha d’enviar set o vuit professors de gimnàstica a primera hora a cada centre. Una altra de les mesures diu així (i copio literalment): “Beveu regularment aigua fresca (10-12 graus C) encara que no tingueu set (un got cada 15 o 20 minuts). No espereu a tenir set per veure [sic] i oferiu-ne amb freqüència a l’alumnat, especialment als infants més petits”.
No comentaré res d’aquest “veure”, que aquí posen amb v de vurro, perquè entenc que és un lapsus que el corrector no ha corregit per mor de la polisèmia. Ho considero en procés d’assoliment. Però sí que haig de mig considerar-ne, en canvi, el contingut. Aigua fresca d’entre deu i dotze graus per anar bevent cada quinze o vint minuts, els professors, i per anar-ne oferint “amb freqüència” a l’alumnat, és molta aigua fresca. A l’alumnat ja se li diu que es porti una ampolla d’aigua de casa. Però si ha d’estar entre deu i dotze graus d’on s’ha de treure? Només se m’acut que caldria una partida extra de neveres i una partida extra de bidells per fer el repartiment. Neveres n’hi ha als centres, però són petites. Contenen els tàpers i la llet d’avena dels cafès. Per tant, només se m’acut que potser cal fer unes oposicions per contractar un saurí que excavi un pou a la porteria de futbol o a l’hort urbà dels de primer.
