Diuen, els del temps, que estem a tants graus però que la sensació tèrmica és de molts més. I això de la sensació tèrmica ve donat per la temperatura, la humitat i la velocitat de l’aire (no cal dir que no es mou ni una fulla) i els paràmetres personals, com l’índex metabòlic (si tu desprens calor) i l’índex d’indument, cosa que explica que els animals domèstics es passin el dia ajaçats al damunt de les superfícies fredes. És per l’indument pelut o de plomes.
La calor és tan infernal (el verb és exacte) que el suplici més gros que em puc imaginar ara mateix és estar de vacances. ¿Haver de passejar per Roma, Nàpols, Atenes, París? Però si ser a Barcelona i haver de fer recados et fa sentir com la tassa d’un microones. A l’exterior no es pot fer res entre les dotze i les vuit de la tarda, cosa que, no ens enganyem, et dona poc marge per escombrar. A casa, tenim les finestres de tal manera que semblem Los otros.
Però la sensació tèrmica no només ve donada per tot això que hem dit. Hi ha tot de fets que també l’augmenten. Que algú digui la frase “Aquest cap de setmana, pel·li i manta”. Un nen rebec que somica. Veure els ornaments nadalencs en un armari, sobretot si són parenoels d’aquells que s’enfilen pels balcons. Discutir amb la família o que algú et renyi. Pensar que el rei d’Espanya, ara, haurà de triar candidat per a la investidura. La investidura. El color vermell. Totes les notícies i tertúlies sobre aquest fill d’actor que ha esquarterat un senyor a Tailàndia. Alaska, Mario Vaquerizo i tots els que van amb roba molt ajustada. Els membres d’un xat que regalen prestatges seminous si els vas a buscar tu. Les obres a la carretera. El soroll. Que algú digui que fa molta calor i que així no es pot viure. Una corbata. Sentir els grills. Veure algú molt maquillat. Els camions de gasoil. Mariah Carey com a concepte.
