No sé com no hi ha una revolta

La greu interrupció del servei de Rodalies de diumenge ha derivat en unes acusacions creuades entre el ministeri de Transports i el departament d’Interior sobre la responsabilitat de la seguretat de les instal·lacions i del cablejat en general. D’acord, cal saber quines són les causes dels problemes per escatir qui en té la responsabilitat, però tant el ministeri com la conselleria haurien d’entendre que l’últim que necessiten els ciutadans és una discussió com aquesta. Que veure'ls discutir sobre de qui és la culpa mentre la gent s’amuntega a les estacions i continua arribant tard a la feina és indecent. No hi ha un altre qualificatiu. No estem per discussions, volem solucions.

Esclar, al ministre Puente li agrada més baixar al fang que baixar a les andanes. És del tipus de polític contenciós que creu que el respecte es guanya provocant i que és més important tenir una bona polèmica a les xarxes que donar un bon servei als ciutadans. Sap què passa, ministre, que vostè ho viu a Madrid i Rodalies li queda molt lluny. I que vostè és nou, però els problemes de Rodalies són vells, massa vells. L’any 2007, fa 17 anys, un dissabte a la tarda, milers de persones van manifestar-se pels carrers de Barcelona davant els problemes d’unes infraestructures que aleshores ja se’ns havien fet petites i, com comprendrà, en tenim un tip. Quan un problema s’arrossega entre generacions el fracàs és col·lectiu, però el mínim que es pot demanar al principal responsable és que se’l prengui seriosament. Hi ha dies que no sé com no hi ha una revolta popular.