‘No news, good news?’

ALLÒ DE ‘NO NEWS, GOOD NEWS’ està en hores baixes: sempre hi ha notícies, en rebem a cada segon per Twitter, mar i aire. No hi ha espais en blanc ni calma ni treves, no paren de passar coses. Com sempre, però ara hi estem connectats a l’instant. No s’ha demostrat encara que ser conscients de tant de patiment ens ajudi a combatre’l. A vegades ens paralitza, patim la infoxicació, perquè fan de mal pair tantes informacions.

Però el no news, good news s’aplicava sobretot a nivell personal. Si té problemes ja em trucarà. La tecnologia ens ha viciat a l’extrem contrari. Fes-me un whattsapp quan arribis. I si trigo un minut a rebre’l, ja pateixo: no news, bad news. Comença a ser evident que tanta dependència en lloc d’alleugerir les angoixes a vegades ens regala més motius per patir-ne, però costa renunciar a una eina de progrés que tenim a la punta del dit. Requereix una voluntat elevada, i ser conscient de les virtuts de les separacions passatgeres. Molts esplais i agrupaments mantenen el que considero un bon costum: fer servir els mòbils només si passa alguna cosa. Hi porto prou anys per haver-ho pogut corroborar. L’estiu en què reps una trucada, pel que sigui, una febrada, una caiguda, valores el luxe de no tenir notícies, els campaments en què un dissabte els dius adéu en un autocar i dotze dies després tornen a la mateixa plaça. Dotze dies sense esperar cap trucada d’ells, de fet, esperant que no n’hi hagi cap, aquesta és la millor notícia. Us heu pogut enyorar i generar nous vincles i ara tindreu el luxe d’un tornar a començar. I els dies que no heu sabut res l’un de l’altre sí que sabíeu l’un de l’altre. Sabíeu que tot anava bé i que no hi havia cap motiu urgent per interrompre aquesta reconquerida desconnexió.