Que no se’n vagi l’astrofísica Martínez

A vegades la televisió produeix moments de gran bellesa. Com el que va passar dimecres a Els Matins de TV3. Estaven entrevistant Marina Martínez, geòloga i astrofísica, que al seu laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona es dedica a analitzar roques de la Lluna. (T’imagines el repartidor d’Amazon arribant a Cerdanyola amb el paquet de mostres lunars; "les pedres, firmi aquí"; però aquesta podria ser una arrencada –segurament descartable– per a un conte de Sergi Pàmies o de Carlota Gurt, o sigui que subjectarem la imaginació.) 

Total, que parlaven dels elements volàtils i que si a la Lluna hi ha aigua. I aleshores li pregunten de què serveix tot això en el nostre dia a dia. I l’astrofísica Martínez somriu, respira, compta fins a dos i esculpeix la resposta: “Esclar, la gran pregunta. Tothom me la fa, i dic a tothom que aquesta no és una bona pregunta, perquè «de què servirà» vol dir «jo, com en trauré diners?» De què servirà? De coneixement, i el coneixement és molt important. Conèixer la Terra és saber qui som i d’on venim. Saber com es va formar la Lluna està molt implicat en com es va formar la vida. O sigui que conèixer la Lluna és conèixer la vida”.

Que l’astrofísica Martínez ens hagi hagut de fer aquest tutorial sobre el valor del coneixement vol dir que no tan sols pensem en termes de negoci immediat, sinó que pensem que això del coneixement està sobrevalorat. La prova són tots els obstacles que poden acabar fent que aquesta investigadora hagi d’abandonar l’Autònoma per anar-se’n on sempre: Alemanya, França, Anglaterra, Dinamarca… Jo espero que pugui continuar les seves investigacions a Catalunya, i que la convidin a la tele més sovint. Perquè fins i tot a un periodista de lletres li van venir ganes d’aplaudir la pantalla quan va intervenir l’astrofísica Martínez.