Tant amoïnar-se per la influència russa en el procés independentista de Catalunya o a les eleccions dels principals països europeus, i ara resultarà que la gran ingerència és la nord-americana. El discurs del vicepresident Vance, a Múnic el divendres passat, va ser la declaració oficial que els nous referents europeus de la Casa Blanca són els governs i els partits d’extrema dreta. Diumenge hi ha eleccions a Alemanya i Elon Musk, mà dreta del president Trump, ja va fer campanya al gener per Alternativa per a Alemanya animant els alemanys a votar la ultradreta amb l’argument que “cal deixar enrere la culpa del passat”, com si les fileres de tombes als penya-segats de Normandia no fossin de joves soldats americans morts lluitant contra l’exèrcit de Hitler.
La gran fal·làcia del nou govern americà és presentar-se com el defensor de la llibertat d’expressió sense limitacions, no com Europa, que estaria posant en perill el free speech quan pretén fer responsables les xarxes socials dels continguts que s’hi pengen. En realitat, quan la nova doctrina americana parla de llibertat d’expressió està parlant del dret a odiar i mentir a gran escala, que ja sabem que és molt fàcil tecnològicament i molt rendible electoralment, però que porta al desastre a qualsevol societat. Aquesta és la lliçó que els europeus no podem oblidar.
Segur que en l’escaquer internacional hi ha peces que es mouen per interessos que se’ns escapen, però l’anunci de les converses Trump-Putin ha fet sonar la campana d’un nou i greu temps per a Europa. Aquesta tarda a les 16 h hi ha cita a París per donar una resposta a la posició de Trump amb relació a la guerra d’Ucraïna. Venen temps de pressupostos amb més canons que mantega.
