No hi ha llei per als nens migrants

La setmana passada van començar les repatriacions al Marroc de nens migrants no acompanyats que eren a Ceuta des de feia gairebé tres mesos. El ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, diu que són menors que volen tornar al seu país i que no són expulsions sinó "retorns assistits". El ministre pot utilitzar tots els eufemismes que vulgui però li està costant fer passar la seva actuació com a legal –o fins i tot, com a justa.

És un clam. L'ONU, el Defensor del Poble, més de trenta ONG i fins i tot la Conferència Episcopal han demanat que se suspenguin. La Fiscalia de Menors ha sol·licitat informació i l'Audiència Nacional ha d'emetre una sentència sobre la legalitat de la mesura. Hi ha proves que no se'ls està donant atenció individual per determinar si necessiten protecció, ni tampoc han tingut accés a advocats o a informació suficient.

El que volen ells sembla que no compta, però escoltar per què alguns es van jugar la vida per arribar fins aquí és el mínim que els podríem oferir. Segons Save the Children, una bona part fugen de pallisses, de matrimonis forçats, d'abusos sexuals i explotació, de la pobresa o simplement busquen altres formes de viure. Si el retorn fos voluntari en tots els casos, per què n'hi ha molts que s'han escapat dels centres d'acollida i han preferit dormir al carrer o a les muntanyes?

Grande-Marlaska parla, doncs, en contra de la realitat. El govern central ha intentat que semblés l'operació d'un ministre massa rigorista que actuava pel seu compte. Així no haurien de fer front a les seves pròpies decisions polítiques en un tema difícil que posa en qüestió el seu tarannà "progressista". En algun moment substituirien el ministre i podríem girar full fins a la pròxima "crisi". Però aquesta vegada no els ha funcionat.

La veritat és que el tema dels menors migrants posa a prova tota la retòrica de respecte als drets humans de la UE, la que s'activa com a mecanisme de superioritat davant d'altres nacions i fins i tot s'ha utilitzat per justificar intervencions militars. Avui ens indignem públicament per l'horitzó d'opressió que els espera a les dones i nenes afganeses. No obstant això, quan arriben aquí els esperen camps de refugiats com Moira, on les agressions i violències sexuals són habituals, la vida val poc i l'esperança tampoc és llarga. En aquests camps, els intents de suïcidi de menors són una cosa habitual. També a Espanya, els centres per a persones sense llar són plens de sol·licitants de protecció que encara no han estat atesos i de persones la sol·licitud de les quals ha estat denegada. No, malgrat tota la retòrica, no es protegeix els refugiats i no hi ha llei per als nens migrants, que no són considerats nens, sinó una "amenaça".

Ja en els últims mesos la imatge de nens sense llar s'havia tornat quotidiana a Ceuta o Canàries. Nens i adolescents amb por de ser retornats que fugien de la policia –fins fa poc també dels militars–. D'altres s'estimaven més vagar que no estar tancats en albergs d'emergència, poliesportius i fins i tot naus industrials on se n'hi amuntegaven centenars que van arribar aquí el maig passat. Però no cal una situació excepcional perquè no sapiguem què fer amb ells. Aquest tema s'ha convertit en candent per a l'extrema dreta, però Vox només instrumentalitza les conseqüències de deixar abandonats aquests menors i extutelats.

Fa molt poc el mateix Grande-Marlaska s'ha oposat a facilitar-los l'accés a la residència i el permís de treball per residir i treballar perquè això incentivaria "milions" de joves a immigrar. La veritat és que, sense papers, quines possibilitats els esperen? Què hauran de fer per sobreviure? En el seu moment el govern central va criticar durament el cartell electoral de Vox que criminalitzava els menes, però per ara les seves polítiques diuen exactament el mateix: no són benvinguts. El marc està posat des de fa anys. Les polítiques de migracions no es fan per als migrants, sinó calculant cada vot que es pot perdre si s'és massa "permissiu". Hi ha un cert consens que els migrants que es volen són treballadors instantanis els costos de reproducció dels quals hagin estat assumits per altres nacions i per altres dones. Els nens migrants són un problema perquè cal pagar perquè es converteixin en mà d'obra. Mentrestant, els fem servir com a metàfora d'una Europa encerclada per hordes de migrants a punt d'assaltar-nos, i amb aquesta por fem créixer l'extrema dreta.