No l'oblidarem, Sempé

L'obra de l'escriptor René Goscinny va tenir la fortuna de limitar a la dreta amb la del dibuixant Albert Uderzo, i a l'esquerra, amb la de Jean-Jacques Sempé, el darrer dels tres a anar-se'n, ara als 90 anys. Amb Astèrix, Goscinny i Uderzo ens van mostrar que el resistencialisme nacional de la petita aldea gal·la podia fer-nos esbutzar de riure. Amb el Petit Nicolas, Goscinny i Sempé ens van ensenyar el valor de llegir (alguns hi vam aprendre fins i tot a llegir en francès, una mica), la importància de la lectura, del joc, de la imaginació. Idees que avui són repetides sovint de manera un punt rutinària, però que, dins les aventures realment màgiques del Petit Nicolas i els seus amics, adquireixen tot el seu veritable sentit.

L'obra del dibuixant Sempé, però, va molt més enllà del Petit Nicolas i es diversifica en més de quaranta àlbums i milers d'il·lustracions, moltes d'elles publicades o exposades en capçaleres, museus i certàmens de referència. Podem descriure la seva obra de mil maneres, però sens dubte és un elogi, i a la vegada una defensa, de la bondat: la bondat humana, la bondat del món, que és una creació ben feta, com deia Jorge Guillén. Aquesta idea de la bondat no és naïf, ni ensucrada, ni acomodatícia: al contrari, és commovedora i comprometedora. En el seu darrer dibuix, publicat a Paris Match tot just una setmana abans de morir, una model que posa enmig d'un paisatge magnífic li demana al pintor: “Pense à ne pas m'oublier”, “mira de no oblidar-me”, que no es distregui d'ella, fascinat o impressionat per l'entorn. Evidentment, també és el prec que el mateix Sempé ens fa als lectors, i és oportú. No l'oblidarem, Sempé. Parafrasejant ara Antoni Vidal Ferrando, si oblidem Sempé no tendrem on anar.