Aquesta setmana Christine Lagarde ha abaixat el tipus d'interès de referència per tercera vegada consecutiva. La retallada és petita, el mínim que sol realitzar-se, del 0,25%. Però hi ha aspectes rellevants, perquè sempre cal llegir entre línies.
Primer, que és la tercera baixada des de juny. És a dir, en tot just quatre mesos s'ha reduït gairebé un 1% el tipus d'interès de la zona euro. Més enllà de la decisió d'aquesta setmana, és molt més important examinar la política monetària en un marc temporal una mica més ampli. És altament probable que abans de final d'any s'abaixi un altre quart de punt i hàgim passat del 4% al 3% en menys de dotze mesos.
La presidenta del BCE va declarar que la inflació seguia sota control i que era cert que Europa creixia menys de l'esperat, però que no estava preocupada.
Estic convençut que sí que la preocupa, i molt. L'activitat industrial europea va a batzegades any rere any i mes a mes. Sembla una muntanya russa. Alemanya no acaba de sortir del mal pas. El seu model competitiu industrial ha de ser revisat. Fa tres dècades es va basar en la qualitat. Després, va passar a ancorar-se en la productivitat. Des d'inicis del 2000, en la innovació. En la dècada del 2010, en el disseny i l'electrònica. Aquesta dècada va apostar per la sostenibilitat, però això no està funcionant perquè en altres països es fumen els protocols i compromisos internacionals de CO₂. En aquests moments, la indústria europea no té clar quin és el seu avantatge competitiu.
La Xina ho ha emulat tot. Els sistemes de fabricació, les qualitats, els dissenys, l'electrònica… Ara està ja obrint plantes de producció i fàbriques per Europa per no estar subjecta a eventuals i sobtats aranzels d'importació.
Així que el BCE està inquiet per l'economia. I tant que ho està. No per a aquest mes. Ni per al següent. És un assumpte estructural. Europa necessita rebaixar costos financers no només de les famílies i les hipoteques per revifar el consum. El tema va més enllà. Cal facilitar que les empreses puguin finançar la seva pròxima aposta industrial. Necessitem una proposta de valor en la indústria de manera urgent. Si Trump guanya les eleccions, els Estats Units tancaran les portes a les importacions. Àsia mirarà de vendre més a Europa i la gran indústria necessitarà recursos per reaccionar.
Els tipus d'interès baixaran més perquè el problema ja no és la inflació, és la indústria.
