No som independents

Fatigat de patriotismes, el Bernat Dedéu ens suplicava des del diari Avui que durant uns dies abandonéssim l'estelada. Segons el filòsof, si ignorem les botes d'Espanya descobrirem que ja som independents perquè tenim una bona cultura que ens aguanta, encara que el poble prefereixi no veure-ho perquè li sigui més fàcil bramar en assemblees i manifestacions.

Poques històries ens van millor que la catalana per confirmar que la cultura tota sola no possibilita un país sinó que són les estructures mínimes d'un país les que, a poc a poc, fan viable aquest luxe que és la cultura. Quan se'ns diu que als anys seixanta teníem Sales i Rodoreda s'oblida que ells no eren producte del franquisme sinó de la Segona República, com la cultura actual és en part deutora del marc i les institucions de l'autonomisme. Però, a més, per sublim que sigui avui la nostra literatura, no podem exigir que l'apreciï tothom. Si els veterinaris o els botiguers, en comptes de recitar sonets, criden que Espanya ens roba i ens trepitja és d'entrada perquè pateixen més això que la programació del Liceu. Però sobretot perquè el seu catalanisme reactiu i resistencialista és el fill natural dels discursos acomplexats que durant molts anys han fet els nostres intel·lectuals i polítics.

Mentre els poemaris siguin el símbol de la independència no serem un país normal i no serà noble fotre's d'assemblees i manifestacions. Perquè fa deu segles que fem uns versos magnífics però aquí continuem, sense protecció constitucional ni reconeixement internacional. Perquè qui pressiona les bases dels partits són els moviments populars i àmpliament territorials com l'ANC. I perquè, de moment, per tal que uns quants puguin escriure, molts han de manifestar-se contra les sentències que amenacen la llengua dels futurs lectors.