No ho sé...

Darrerament tinc la sensació que hem de tenir opinió de tot, des de les coses més petites fins a les decisions internacionals que condicionen el nostre futur. A més sembla que han de ser opinions contundents i argumentades, sense esquerdes per on pugui entrar una rèplica contrària que pugui esquinçar la nostra raó. Com que rebem informacions per terra, mar i aire, inconscientment ens anem preguntant què opinem nosaltres sobre aquell tema, quan el cert és que en moltes ocasions no n'opinem res: no tenim la suficient informació o no hem generat prou interès per aquella matèria per haver-nos format una opinió sòlida i defensable. On s'ha vist que una persona sàpiga de totes les matèries del planeta? Qui és el guapo que s'atreveix a dir què opina de qualsevol cosa que l'envolta al món? Estic convençuda que fins i tot Leonardo da Vinci tenia dubtes en matèria de moda i estilisme (per apuntar algun dels seus possibles punts febles).

Des d'aquí vull defensar el "No ho sé". Vull trencar una llança a favor d'acceptar que no tenim opinió formada sobre alguna cosa i fer-ho sense que ens faci vergonya. Necessito sentir molt més sovint a gent dient que no té les coses clares, que no té prou informació o que, fins i tot, mai s'havia plantejat què opinava sobre aquell tema. I que ningú pensi que estic defensant la ignorància i el passotisme, perquè no ho estic fent. Estic defensant el dret a no voler semblar un erudit infranquejable. Estic defensant no tenir por a dir que no sabem les coses i no semblar burros. Estic defensant aquells que canvien d'opinió amb una certa facilitat perquè han après i no són tossuts.

Està molt bé ser una persona informada, implicada i convençuda, però tampoc passa res si de tant en tant no sabem alguna cosa, dubtem o fins i tot reconeixem que allò no ens interessa.