No hi ha prou escoles! Una generació d’analfabets ens amenaça (1934)

Del reportatge de denúncia social d’Irene Polo (Barcelona, 1909-Buenos Aires, 1942) publicat fa noranta anys a La Rambla (16-IV-1934). Avui és el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, que va instituir l’ONU l’any 2015. Irene Polo, la periodista més combativa, desinhibida i lliure del seu temps, es feia ressò de la campanya “Com donar escola a 50.000 infants” endegada per l’Ateneu Enciclopèdic Popular. 

L’Ateneu Enciclopèdic Popular acaba de posar sobre la taula el problema dels infants que no caben a les escoles existents. “Com cal donar escola a 50.000 infants?” es titula la campanya que ha emprès. La qüestió és ben seriosa i ben urgent: 50.000 analfabets més amenacen Catalunya, si no es troba una solució, tot seguit. El pressupost municipal, desgraciadament, no està en condicions de donar-la: un dèficit monstruós acumulat per anys i anys de bacanal administrativa –mil milions de pessetes!– se li mengen, per interessos i amortitzacions, cinquanta milions de pessetes anuals aproximadament. Aquest any l’Ajuntament no ha pogut incrementar l’obra de cultura popular iniciada pel primer Ajuntament de la República. S’ha respectat la xifra dels onze milions assolida per a tasques de cultura, però no n’ha consignat per a intensificar-la. Més paorosos que cap dels conflictes que aclaparen les corporacions oficials, la ciutat, la societat i la consciència de cada un de nosaltres tenen aquests infants que no poden anar a estudi. (Són 40.000, segons les dades estadístiques? Són 50.000, com diu l’Ateneu?). Infants que no tenen altra lliçó que la que els dona una organització de vida, brutal. Infants als quals ningú no prové, als quals ningú no conté, als quals ningú no obre esperances. Així s’han criat les masses moltons, tristes i cruels, de l’Espanya negra, d’aquí han sortit les joventuts de la FAI i altres joventuts més lamentables encara... Una generació s’avança. Si triguem quatre o cinc anys a resoldre aquest problema, els infants d’avui ja s’hauran convertit en analfabets. El dijous passat tingué lloc a l’Ateneu la primera polèmica sobre aquest tema. L’expresident de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, Joaquim Ventalló, exposà algunes possibilitats de resoldre l’anguniós problema, tan greu i tan urgent. Per exemple –i això com a solució immediata–, establir dos torns a les escoles, o sigui que al matí hi anés una tanda de nois, i a la tarda una altra de diferent. Els nens, així, anirien una sola vegada al dia al col·legi, fent, però, la jornada intensiva. De manera que si ara són 30.000 les criatures que van a les escoles municipals, amb aquest procediment serien 60.000. La xifra de 34.688 matriculats esperant torn a les oficines municipals quedaria reduïda als quatre mil. [...] No manquen mitjans per donar escola als infants. El Govern destina 15.000.000 de pessetes a equiparar els carrabiners amb la Guàrdia Civil, 16.000.000 a pagar capellans i 40.000.000 per a crear més policia. Durant la monarquia tots criticàvem aquell Estat-policia. La República, en lloc d’ésser un Estat-educador, segueix essent Estat-policia... Determinació il·lògica, perquè com més policies es facin, més se’n necessitaran...