Sense ‘no’ no hi ha ‘sí’
Som a la tardor del 2017. S’ha celebrat el RUI. Fem càbales. Al voltant d’un 47% del cens hi ha participat. El sí a la independència ha guanyat amb un 97% dels vots. Amb aquest resultat, ¿es declara la independència?
Com dirigents de l’antiga CDC han manifestat, una participació insuficient no donaria legitimitat internacional al reconeixement d’un estat. La principal garantia que demana un observador internacional és que les dues opcions hi estiguin representades i hagin pogut fer campanya. Com que a hores d’ara ja sabem que el no no entrarà en campanya, què pensa fer JxSí amb el resultat?
Probablement, la CUP i ERC consideraran que s’ha guanyat i demanaran proclamar la República Catalana. L’antiga Convergència no ho crec pas. Saben que l’endemà de declarar una independència unilateral t’has de posar a caminar. Això vol dir impostos. Anem a la Hisenda catalana. ¿Els catalans rebrem un requeriment de liquidar impostos com l’IRPF, l’IVA, societats, etc. per part de dues administracions? ¿Totes dues ens podran multar per incomplir? ¿Si pago a la Hisenda catalana perdo els drets socials adquirits? Aquest camí és inviable. Per tant, els sectors menys radicals de l’independentisme buscaran un acord o procés ordenat amb el govern central. I aquí, o en una diferència d’aquesta naturalesa, és on ERC i CUP escenificaran el trencament amb CDC.
JxSí es trencarà arran de com s’interpreti i es tradueixi políticament el RUI. Com a resultat, CDC només haurà guanyat temps. ERC guanyarà les eleccions que seguiran a la ruptura de JxSí. I CDC perdrà el poder. A partir d’aquí, la veritat és que no sé imaginar més. La política, com els escacs i l’economia, depèn del moviment del contrari i costa molt fer prediccions.
