Però... que no hi ha crisi?

Hi ha un comentari que als economistes ens fan sovint. Ahir mateix, durant una trobada de tres hores a València amb una cinquantena d'empresaris i directius, em van formular, un cop més, la següent qüestió:

"No s'entén. Parlen de la inflació, de la pèrdua de poder adquisitiu, i jo només faig que veure les terrasses dels bars plenes, reserves hoteleres al màxim, la gent surt, consumeix, i, la veritat, parlem entre molts empresaris, i les vendes van prou bé. Hi ha crisi o no n'hi ha? No s'ajusta el que llegim als diaris a la realitat!”

Bé, la pregunta donaria per a més d'una columna. Però, per resumir i simplificar, donaré dues respostes.

Primera: els titulars i les dades sobre indicadors econòmics que llegim als mitjans requereixen sempre una anàlisi minuciosa. Tota informació que es publica és veraç, però per concloure sobre els efectes que té en l'economia, sovint cal posar-la en context amb altres indicadors o bé ampliar el marc temporal en què es presenta. Per posar-ne un exemple, si llegim que els ciutadans perdem poder adquisitiu, es podria analitzar quants anys fa que és així i si, per exemple, en un horitzó de cinc anys el que s'ha perdut recentment es compensa amb el que s'ha guanyat en anys anteriors.

D'aquesta manera, es poden explicar les dades de consum. Per això recomano, encara que entenc que no tothom pot ni té temps, ser autosuficient des d'un punt de vista informatiu. Consisteix en aprofundir i dedicar un temps a validar les dades que ens afecten o preocupen.

La segona resposta és que, en ciències socials, i l'economia ho és, les estadístiques són fruit de mitjanes aritmètiques. Les dades segueixen distribucions de freqüències. Això vol dir que quan es parla d'una pèrdua de poder adquisitiu de, per exemple, el 7%, es parla de la mitjana aritmètica. Hi ha persones que han perdut un 20% de poder adquisitiu i d'altres que n'han guanyat. La mitjana és el valor central d’una distribució.

I aquesta és l'explicació de per què veiem activitat al carrer. Primer perquè en un horitzó temporal més ampli, la pèrdua de poder adquisitiu és menor que aquest darrer any i mig. I segon, perquè hi ha capes de la població que s'estan quedant enrere i amb l'aigua al coll, i part de la població que pot absorbir perfectament la inflació.