21/02/2021

No entenen Pablo Hasél

Els polítics, periodistes i tertulians de ràdio o magazins de televisió no entenen Pablo Hasél. Els arguments que he estat sentint contra els insults o l’enaltiment de la violència no tenen res a veure amb la ideologia de Hasél. No l’entenen. Per comprendre per què el raper considera lícits els seus escrits i cançons i per què Iglesias o Echenique no el condemnen no té sentit apel·lar als arguments de dignitat o honor personal. Per a ells, no té ni cap ni peus dir que la llibertat d’expressió troba un límit en el respecte pels demés. Aquests són arguments vàlids per a demòcrates, per a gent que creu en la llibertat a partir de la democràcia i dels valors individuals. Però aquesta no és la ideologia d’aquesta gent. Per entendre que la llibertat d’expressió no es pot limitar, cal llegir Marx i Engels. Els seus escrits sobre la censura de premsa i la llibertat d’expressió són aclaridors. Marx afirma que un sol límit a la llibertat d’expressió, per petit que sigui, és una prova que la persona està per sobre del col·lectiu. Per a Marx, l’individu s’ha de sotmetre a l’estat socialista, al conjunt dels treballadors i membres de la societat. La societat va per davant de l’individu i, per tant, un sol individu no pot suposar un límit per a la totalitat de la societat.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aquest és l’argument marxista, propi del socialisme utòpic. A Hasél i a tots els que defensen que el dret a l’honor i la dignitat ha d’anar per darrere dels drets col·lectius els recomano que repassin la historia fallida del marxisme i el leninisme. Un sistema polític i social basat en el terror i l’alienació que no només ha fracassat, sinó que va deixar milions d’agricultors soviètics morts de fam, que va col·lapsar econòmicament i va abocar l’URSS a la misèria, el racionament i l’alcoholisme. Un esquema estrepitós que només es manté en dos països al món i que constitueix l’estafa social i política més gran del s. XX. Aquest és l’error d’Iglesias, Echenique, Hasél i companyia. Que encara proposen corregir les deficiències del liberalisme amb esquemes polítics que comporten dictadura, pobresa i terror. Deu ser que es consideren més intel·ligents que tots nosaltres i que per això ells sí que poden estar per sobre de la història.