No em feu festes sorpresa

Ens explica en Quim Aranda, des de Londres, que Scotland Yard “investigarà almenys 8 de les 17 trobades” de Boris Johnson a Downing Street durant el confinament. En fi, en diu “trobades” per no dir-ne “festes” de manera espúria, tot i que l'última va ser, justament, “la del 56è aniversari del mateix Johnson, el 19 de juny del 2020”. Va ser una sorpresa que li va fer la seva dona. Al saló de plens (el detall és important). Es veu que trenta éssers humans van assistir al sarau, quan les regles “obligaven a reunions en interiors de no més de dues i en exteriors de no més de sis”. Pel que sembla, Johnson només hi va ser present "deu minuts".

En fi, ho veig clar. Veig que Johnson és un home d’aquells que odien les festes sorpresa. Que demanen que no els en facin mai cap, que no volen barrejar grups, que, sisplau, no volen trobar-se el saló de plens curull d’humans que xisclen “felicitats”. Si no, no hi hauria estat deu minuts. Deu minuts donen per saludar tothom breument, fer una copa (en el seu cas, dues o tres) i fugir corrents. I aquí es veu clar que la dona es devia quedar, perquè ella era la que va trucar als convidats, als cambrers, als del pastís i als hipotètics mags, que en una festa sempre omplen. La dona es devia quedar fins que l’últim dels convocats va marxar furtivament, desafiant el toc de queda. I això és així, perquè la dona ja es veu que és d’aquelles que sempre organitzen festes sorpresa per a tothom (per a tothom que no en vol cap) i si ho fan és perquè, en realitat, en el fons, es deleixen perquè un dia a la vida els en facin una a elles. Però, esclar, com que tothom del seu voltant diu, assegura, afirma que no vol cap festa sorpresa, ningú del seu voltant n'hi organitzarà mai cap.