Entre el No-Do i les formigues

Les enquestes poden equivocar-se en la precisió quan assignen escons, però difícilment s’equivoquen en les tendències que indiquen. Si mirem les últimes publicades, sumant-hi la de l’ARA d’aquest cap de setmana, els sondejos indiquen que el PP surt amb avantatge però no obté la suma suficient amb Vox per governar. L’electorat del PSOE, de Sumar i els votants de les minories nacionals es van despertant. El transvasament de vot socialista cap al PP sembla que es frena i la bossa provinent del traspàs de Ciutadans es reparteix.

El canvi de tendència s’explica per diversos factors, però la mobilització es deu sobretot a la reacció al degoteig d’alcaldies, Parlaments, Consells, Diputacions i governs autonòmics que el PP ha acordat amb els ultres. Degoteig d’escenes d’histrionisme reaccionari i presa de consciència de quines són les intencions i les conseqüències del retrocés polític i social d’una victòria ultra. Assistim a una exhibició desacomplexada del PP i Vox. A una campanya de reconquesta dels valors de l’Espanya carpetovetònica amb toreros, negacionistes del canvi climàtic, contraris a l’avortament i l’eutanàsia, al·lèrgics al català, contraris a les lleis de memòria històrica i hormonats d’anticatalanisme. Partidaris diversos, en definitiva, de la una, grande y libre.

El ‘perrosanchismo’

Sánchez intenta revifar recuperant la iniciativa mediàtica allà on s’ha covat el fantasma del sanchismo i el perrosanchismo. A les xarxes que ja no es moderen per ordre d’Elon Musk i als xous de la televisió connectada amb el que Unamuno anomenava “esa cochina prensa madrileña ”. La premsa a la qual es referia en una carta a Azorín el 14 de maig de 1907 quan li deia “Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana y su cerebro cojonudo ”, per concloure “Tienen testículos en vez de sesos en la mollera ”. La duresa contra Catalunya s’aplica també a un president del govern espanyol al qual s’ha intentat despullar de tota legitimitat de manera sistemàtica.

La involució democràtica sempre és una opció, i en el cas d’Espanya està més a l’abast que mai des dels anys vuitanta. Retrocedir en qüestió de drets civils i lingüístics ja no és una hipòtesi inquietant sinó una realitat a 130 ajuntaments i unes quantes comunitats, entre les quals les Balears i el País Valencià.

Sánchez ha decidit anar al cos a cos mediàtic conscient que la via convencional no li va servir per guanyar les eleccions del maig. El líder del PSOE està convençut que explicar la gestió econòmica no es tradueix en vots i que els errors propis, la manca d’explicacions i la manipulació política han creat un marc en què avui no té una veu prou forta. Sánchez lluita per recuperar el que l’excandidat a primer ministre canadenc Michael Ignatieff anomenava “el dret a ser escoltat” per la ciutadania.

Impossible concentrar-se

La campanya de l’ocurrència televisiva és fruit dels nous temps en què el valor de l’atenció va de baixa.

El temps mitjà de concentració d’un estudiant és de 90 segons, i el d’un adult que treballa en una oficina és de tres minuts. Com es pot posar en valor la gestió econòmica amb aquesta predisposició al salt mental?

El PSOE confia en la personalitat de Sánchez per resistir ara que Sumar ha frenat la sagnia d’Unides Podem i que els partits sobiranistes esperen trencar la tendència a la baixa. Torna el vot dual amb decisions de votar partits diferents en funció de si es juga a les municipals, les autonòmiques o les generals.

Acostament PP/PSOE

A banda dels resultats concrets, la gran pregunta és què farà el PSOE l’endemà si guanya el PP. ¿Facilitarà un govern conservador per evitar l’entrada de Vox al consell de ministres? Que el PP i Vox són aliats naturals ha quedat clar i evident en les últimes setmanes, i han actuat desacomplexadament. Facilitar el camí al PP és facilitar-lo als ultres, que han aconseguit marcar l’agenda del debat i, juntament amb Ayuso, han apartat Feijóo de qualsevol temptació d’actuar moderadament.

Si Sánchez perd, el PSOE obrirà una etapa d’esbudellament que ja s’ha presentat, entre un Zapatero desacomplexat per fi amb les seves posicions federals i de defensa del seu llegat polític i un sector felipista jacobí.

Cap on va Catalunya?

Les enquestes semblen indicar que va cap a una victòria clara del PSC i un retrocés del sobiranisme. En plena crisi de resultats, ERC i Junts no encerten la proposta de futur després d’haver promès una independència ràpida i indolora i d’haver gestionat els indults. Tampoc el revés judicial al president Puigdemont ajuda el sobiranisme a recuperar el pols. L’exili té cada cop un espai més petit i una proposta política de futur a Catalunya més centrada en la gestió del dia a dia. Qui pugui pensar que és el mateix negociar amb el PSOE que amb el PP s’equivoca, però no tant per raons nacionals com per l’eix dreta/esquerra que el país ha recuperat a l’hora de decidir davant les urnes.