Posats a parlar en termes bíblics, com ha fet el senyor Asens, el partit polític que estigui net de culpa que tiri la primera pedra. Vull dir que el festival d’incoherències abraça tot l’arc parlamentari des de temps immemorial. Però que tots els partits hagin fet algun cop una cosa contrària a la que han dit no és un eximent de res, sinó un motiu de desafecció de la gent amb els seus polítics, sobretot els de l’esquerra per allò de l’exigència moral superior dels seus votants.
De manera que avui els toca el rebre als comuns. El candidat al Parlament Europeu Jaume Asens, entrevistat a SER Catalunya, ha descartat situar el Hard Rock com a línia vermella per investir president Salvador Illa, i ho ha fet amb aquestes paraules: "Crec que no es pot anar a les negociacions amb línies vermelles. És una mala pràctica. Hi vas amb exigències i el teu programa, però els programes no es poden convertir en taules de Moisès inamovibles".
Fa un parell de mesos, els comuns van votar que no als pressupostos pel Hard Rock. Uns pressupostos en què no hi havia ni un euro per al projecte, però senties Jéssica Albiach i el Hard Rock era poc menys que la reaparició de Sodoma i Gomorra a la catalana que ens convertiria a tots en estàtua de sal, i el PSC i Junts formaven la “coalició de l’asfalt”. Qui semblava que baixava del Sinaí amb les taules de la llei era la candidata dels comuns. Però es veu que no, que no eren les taules, ni tan sols línies vermelles, sinó una simple estratègia electoral amb l’Ajuntament de Barcelona de tapat. I com que hi ha un temps per a cada cosa, avui toca desdir-se. Això sí, pel que sembla, els comuns havien fet servir el nom del Hard Rock en va.
